El govern britànic ha acceptat les recomanacions fetes ara fa un any per part de la Comissió Silk i ha anunciat que transferirà a Gal·les competències en matèria fiscal i d'endeutament. Una decisió que ampliarà el marge d'autogovern de les institucions gal·leses, i que ha estat benvingut tant per part del govern de Cardiff com per part dels quatre partits amb representació a l'Assemblea Nacional de Gal·les. Una rara unanimitat entre sobiranistes i unionistes que, probablement, no es mantindrà quan sigui l'hora de decidir si Gal·les, a més a més, ha d'assumir competències noves.

La Comissió Silk la va formar el 2011 la secretaria d'estat per a Gal·les, Cheryl Gillan, amb l'objectiu d'analitzar si calia ampliar el grau d'autogovern del país. Formada per set experts (quatre dels quals en representació dels quatre partits gal·lesos representats a l'Assemblea), la Comissió havia d'aconsellar el govern britànic sobre dos paquets de mesures diferents: per un costat, la transferència de poders fiscals i econòmics a les institucions gal·leses; per l'altre, la transferència de noves competències.

L'informe sobre el primer paquet va sortir el novembre passat i va determinar que les institucions gal·leses havien de poder recaptar els seus propis impostos i que havien de poder-se endeutar. Fins a dia d'avui, la quantitat de diners que conté el pressupost de l'autonomia gal·lesa ve assignada íntegrament per Londres.

El que ha anunciat el govern britànic ara és que Gal·les es podrà endeutar per a executar inversions i que els impostos sobre residus i sobre transaccions immobiliàries seran transferits a Gal·les. A més, Londres ha dit que s'organitzarà un referèndum per tal que els gal·lesos decideixen si volen que una part de l'impost de la renda també s'ha de traspassar a Gal·les.

Bàsicament, tant el govern de Gal·les (en mans dels laboristes) com els tres partits de l'oposició (els sobiranistes del Plaid Cymru i els unionistes del Partit Conservador i del Partit Liberaldemòcrata) han donat la benvinguda a l'anunci del govern que presideix David Cameron. Per l'executiu gal·lès, l'anunci és una "fita significativa" en la "història de l'autonomia". El Plaid Cymru ha demanat celeritat per tal de fer possible que l'impost sobre la renda també entri al paquet econòmic transferit des de Londres. Els conservadors, per la seva banda, s'han apuntat el triomf -de la mà de Cameron- i han dit que ara el govern "gandul" dels laboristes gal·lesos no podrà continuar gastant-se "els diners dels altres" sense haver de respondre directament davant de la seva ciutadania.

De moment, però, el primer ministre de Gal·les, Carwyn Jones, no té pressa per a fer el referèndum sobre l'impost de la renda. En declaracions a la BBC, Jones ha dit que "encara no" és el moment per a aquest tema.

S'espera menys unanimitat al segon paquet

L'informe sobre el segon paquet -el de les competències- no sortirà fins a la primavera de l'any vinent. És llavors quan és probable que les posicions dels partits siguin força més distants. El Plaid Cymru voldria assumir tantes competències com fos possible; els conservadors -tant els de Gal·les com els del Regne Unit-, per contra, no volen canviar gaire cosa. I enmig, el Partit Laborista de Gal·les manifesta posicions diferents. Alguns sectors del partit volen deixar el repartiment competencial més o menys com ara, mentre que d'altres voldrien que l'autonomia s'incrementés. Empès per aquest darrer sector, el primer ministre gal·lès, Carwyn Jones, va demanar el març passat que Cardiff assumís un marge molt ampli d'autogovern, amb només un grapat de competències reservades per a Londres.

[[FitxaGales]]