Paul Molac, diputat de la Unió Democràtica Bretona (UDB) a l'Assemblea Nacional francesa està proposant, juntament amb 17 diputats més, l'aprovació d'una llei constitucional que esdevingui un paràgraf de l'article 53 de la Constitució de la República, el contingut de la qual es refereix als tractats internacionals. Ara, amb aquesta proposició, l'article 53 seria enriquit amb les següents paraules: "La República pot ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries adoptada a Estrasburg [per l'Assemblea del Consell d'Europa] el 5 de novembre de 1992, completada per la seva declaració interpretativa".

En una entrevista a Le Journal du Pays Basque, Molac remarca que, en tractar-se d'una llei constitucional, farà falta una majoria de tres cinquenes parts perquè l'esmena sigui aprovada. Molac es manifesta optimista d'arribar a sumar el 50% dels diputats de l'Assemblea Nacional a la seva causa (sobretot socialistes, però també de la conservadora UMP), però admet que arribar al 60% serà "una mica més complicat".

En el capítol de l'exposició de motius, els diputats sostenen que la proposta té un preconsens de fons, força difós en la societat civil. Ho proven, diuen, les desenes de milers de persones que es van manifestar el 31 de març de 2012 a diverses ciutats de Bretanya, Occitània, Alsàcia, Catalunya del Nord i País Basc del Nord, per a reclamar el reconeixement de les llengües que es parlen a França, "aquestes filles mal estimades de la República". Les manifestacions eren l'expressió de la promeses, traïdes o quedades en suspens, que França havia d'entrar en "una nova era, en què la pluralitat lingüística i cultural obtindria, finalment, el dret de ciutadania al nostre país, després de segles de la seva relegació a les catacumbes, a la marginalitat i al menyspreu".

Tots els diputats que proposen la llei formen part del grup parlamentari d'Europa Ecologia Els Verds (EELV), excepte Noël Mamère, que es va separar del grup ara fa dos mesos. Els parlamentaris pensen que la societat francesa està entenent que es pot "reconciliar amb la multiplicitat de les seves arrels, de les seves maneres d'expressar-se i dels seus gens, tot enriquint-se de les diferents aportacions". Una nova actitud que ha de ser l'antídot d'una política que persegueix les llengües que es parlen a França "en nom d'una supremacia" del francès i "d'una norma uniforme que s'imposa a cada un. Hem acabar de ser ciutadans impotents i enfurismats d'un país que deixa morir les seves llengües, quan els seus veïns, sense excepció, treballen per a salvaguardar-les i per a desenvolupar-ne el seu ús".

Una promesa del president Hollande

Els diputats ecologistes recorden que l'actual president de la República, François Hollande, havia promès, quan era candidat, que ratificaria la Carta Europea de les Llengües -fins i tot si calia esmenar la Constitució-, seguint el procés endegat pel primer ministre socialista Lionel Jospin, el 1999, i "brutalment interromput pel president Jacques Chirac". Els diputats culpen el Consell d'Estat d'haver frenat el procés. Aquest Consell va emetre un informe negatiu, al principi d'aquest any, sobre la ratificació de la Carta Europea de les Llengües.

Els diputats ecologistes, però, veuen encara més motius per a superar el "no" del Consell d'Estat. Mentre el govern francès defensa pel món la llengua francesa perquè no sigui minoritzada a escala global, argumenten, és incapaç de seguir el seu mateix exemple quan es tracta de les llengües minoritzades a l'interior de la República Francesa. Segons els impulsors de la llei, la incoherència és evident i els arguments del Consell d'Estat, inconsistents i confusionaris. Les llengües minoritzades "no amenacen, no divideixen, uneixen", diuen. "Cap argument sòlid, jurídic o polític" s'hi pot oposar.

I reblen que la Carta hauria de ser acceptada ni que fos, irònicament, en nom de la francofonia. "Perquè si, en dos o tres generacions, França esdevé un cementiri" per a aquestes llengües, no sabrà què respondre als qui treballen per a "la uniformització lingüística a marxes forçades", quan li demanin: 'Per quin motiu voldríeu que tractéssim millor la vostra llengua del que vàreu tractar ahir la llengua dels catalans, bascos o corsos?'. No ho dubtem, defensar les llengües regionals avui és salvar el francès demà".