Notícia

Nova mobilització dels 'barrets vermells' a Bretanya en defensa de l'economia local

El col·lectiu Viure, Decidir i Treballar a Bretanya reclama a París que prengui mesures a favor de les empreses i llocs de treball bretons · L'organització demana "més mitjans" perquè Bretanya pugui respondre per ella mateixa a les seves necessitats · L'eix econòmic i l'eix nacional s'encavalquen en l'onada mobilitzadora

El col·lectiu Viure, Decidir i Treballar a Bretanya espera que milers de bretons tornin a mobilitzar-se avui a favor dels llocs de treball i d'una major descentralització. Serà la segona concentració en menys d'un mes, després de la històrica manifestació del passat dia 2, quan entre 15.000 i 30.000 bretons van reclamar mesures a favor de l'economia bretona i una obertura de París cap a la possibilitat que Bretanya tingui més capacitat de decisió sobre els seus afers.

La manifestació d'avui té lloc a Carhaix, el poble on és alcalde Christian Troadec, un dels caps visibles del moviment bretonista, conegut també amb el sobrenom dels bonnets rouges, pels barrets vermells amb què es van manifestar el dia 2, en record d'una insurrecció bretona de 1675.

En la crida a la concentració d'avui, Viure, Decidir i Treballar a Bretanya planteja tres reivindicacions que, al seu parer, haurien de ser assumides pel govern francès. Per un costat, la gratuïtat total de les carreteres bretones; en segon lloc, actuar contra el "dumping social" (contractar mà d'obra estrangera més barata que la local), i en tercer, posar "menys obligacions administratives i més mitjans i eines de proximitat per tal de respondre" a les necessitats de Bretanya.

Entendre les mobilitzacions: l'eix econòmic i l'eix nacional

Fonts bretones consultades per Nationalia apunten que el malestar actual té dos motius. Un, l'econòmic -el predominant-, que situa propietaris d'empreses petites i mitjanes (incloent-hi agricultors i ramaders) i assalariats bretons en una mateixa lògica: cal defensar la indústria bretona local perquè els negocis i els llocs de feina puguin continuar existint. I l'altre -més minoritari-, el nacional: Bretanya es troba sense capacitat de decidir gaire res dins d'un Estat francès que, malgrat els processos de regionalització, continua concentrant pràcticament tot el poder a París.

Les mateixes fonts apunten que, del punt de vista de la lògica dels partits, allò nou és que per primer cop hi ha un polític que no forma part de cap partit d'àmbit estatal (Christian Troadec) que està intentant organitzar tot aquest descontentament al seu voltant. Troadec és el líder del Moviment Bretanya i Progrés (MBP), una formació jove que compta amb dos consellers generals a les seves files: el propi Troadec (al departament de Finisterre) i Christian Derrien (al departament de Morbihan).

L'MBP, com era d'esperar, és una de les forces que dóna suport a la manifestació. El partit de Troadec considera que cal bastir una nova esquerra bretona, donat que la francesa "refusa la descentralització, la regionalització i l'autonomia de les regions" i que, així, el que fa realment és "defensar una elit parisenca autoproclamada que només vol que conservar el poder i els recursos financers a París".

També han cridat a manifestar-se a Carhaix altres partits de Bretanya, com els sobiranistes del Partit Bretó, els autonomistes de la Unió Democràtica Bretona, així com l'esquerra independentista.

(Imatge: la manifestació del passat dia 2 / fotografia de Mathilde Dupeyron.)