Han arrencat les reunions de l'Assemblea Constitucional del Nepal, que està encarregada de redactar una Carta Magna per al país asiàtic. És el segon cop que els diputats ho proven: l'Assemblea Constitucional de 2008 va estar-se quatre anys debatent i, finalment, no va arribar a cap acord. Un dels grans motius que van fer fracassar la feina de l'Assemblea va ser que els diputats no van assolir un acord definitiu sobre quina mena de federalisme s'havia d'aplicar al país: un de basat en grups ètnics, o un de basat en regions multiètniques.

La necessitat de redactar una nova Constitució va sorgir de la caiguda de la monarquia, el 2008. El mateix any, els nepalesos van escollir una Assemblea Constituent, a la qual se li van anar ampliant els terminis per a escriure la Carta Magna. El 2012 hi va haver un principi d'acord entre els partits principals sobre un Nepal federal format per 11 estats, però les organitzacions ètniques van protestar als carrers i finalment els maoistes (llavors la primera força a l'Assemblea) es van retirar del pacte.

El novembre passat, els nepalesos van tornar a ser cridats a les urnes per a escollir una nova Assemblea Constitucional, amb 601 membres. Els diputats han promès ara que el text estarà enllestit en el termini d'un any, tot i que alguns líders han advertit que l'Assemblea torna a tenir un mandat de quatre anys i que, per tant, els debats es podrien estendre més enllà del 2014.

Els partidaris d'un federalisme de regions de base ètnica han perdut força en aquesta nova Assemblea. El partit més gran a l'Assemblea és ara el Congrés Nepalès, favorable a la descentralització del país i a un federalisme de regions multiètniques. Un sistema federal basat en les divisions ètniques trencaria "la unitat i l'estabilitat del Nepal", deia fa dos anys el president del Congrés Nepalès, Sushil Koirala. El partit diu que només hauria d'haver-hi set estats federats, perquè un nombre més gran no seria viable econòmicament.

La segona força, el Partit Comunista del Nepal (marxista-leninista), manté una postura similar sobre aquest tema: també rebutja la divisió del país en unitats ètniques, troba que podrien conduir a una guerra civil i diu que no serien sostenibles del punt de vista econòmic.

En canvi, la tercera força política, el Partit Comunista Unificat del Nepal (maoista), vol que cada grup ètnic principal disposi de la seva pròpia regió federada. Això inclou, per exemple, un estat propi per al poble limbu (muntanyes orientals) i un altre per als madheshis (plana meridional), i així fins a arribar a 11 estats. Aquesta postura es compartida pels partits madheshis, que consideren que els governs nepalesos històricament han marginat el seu territori (el Terai) i han beneficiat desproporcionadament la capital, Katmandú.

Possible majoria per als partidaris del federalisme multiètnic

Però el retrocés electoral dels maoistes fa que ara sigui més improbable que abans la implantació d'un federalisme de tipus ètnic. Ho remarcava fa uns dies el secretari dels marxistes-leninistes, Shankar Pokharel, per qui ara hi ha un mandat clar a favor d'un Nepal constituït per estats multiètnics. Per a poder promulgar la nova Constitució, cal una majoria de dos terços de l'Assemblea Constituent. El Congrés Nepalès i els marxistes-leninistes no hi arriben per 30 diputats. Però acords amb formacions més petites els podrien atorgar la majoria requerida.

(Imatge: la bandera del Nepal / imatge de MShades / Chris Gladis.)