La Cour d'Assises (Tribunal Penal) de París va començar ahir, vint anys després del genocidi contra els tutsis a Ruanda, el judici de Pascal Simbikangwa (imatge), militar i antic cap dels serveis secrets del país africà. Està acusat d'haver pres part activa en la matança planificada dels tutsis, que va costar la vida a entre 500.000 i 1.000.000 de persones.

El judici té lloc a França perquè el militar hi residia (a Mayotte, concretament, on va ser arrestat el 2008) i perquè la justícia francesa s'ha declarat amb "competència universal" per a jutjar delictes de genocidi. Entre els querellants hi ha el Col·lectiu de les Parts Civils per a Ruanda (CPCR), amb seu en territori francès. Una associació que vol saber fins a quin punt el govern francès ha encobert, concedint l'estatus de refugiats, molts dels escapats de Ruanda, tots ells hutus.

Durant les sis setmanes que durarà el procés passaran davant del tribunal francès testimonis que van conèixer Simbikangwa. Entre ells, dos dels presentadors de la Ràdiotelevisió Lliure de les Mil Colines, cofundada per l'acusat, un mitjà que va ser cabdal per a fomentar i alimentar l'odi contra els tutsis.

L'acusació es basa en el paper que va tenir com a instigador i còmplice del genocidi -crim contra la humanitat- i sobre quina responsabilitat va assumir en el lliurament d'armes als soldats hutus per a portar a terme la matança. Per la seva banda, la defensa ha dit que no existeixen els documents necessaris per a demostrar la culpabilitat, sobretot pel que fa a la planificació del genocidi. De fet, el Tribunal Penal Internacional sobre Ruanda havia admès que diversos alts oficials de l'exèrcit ruandès no van planificar mai el genocidi d'una manera expressa. Una presa de posició, amb tot, que es contradeia amb la condemna que van rebre altres alts oficials per haver-ho fet.

França: un rol molt qüestionat

Si bé en el banc dels acusats només hi haurà una persona, és de preveure que precisament per a contextualitzar la seva presumpta culpabilitat seran citats altres responsables que també podrien ser algun dia lliurats a la justícia. Igualment estarà sota acusació el silenci administratiu de les autoritats franceses en el moment dels fets i durant els vint anys posteriors.

Patrick Baudouin, president de la Federació Internacional de les Lligues dels Drets Humans (FIDH), diu que era inadmissible la fins ara "total absència de voluntat" de les autoritats franceses, en no "donar a la justícia els mitjans per a jutjar els ruandesos acusats de genocidi detinguts en territori francès". Aquesta abstenció té a veure, segons Baudouin, amb els acords secrets entre el govern francès de l'època i els dignataris ruandesos que van programar el genocidi.

El genocidi va durar prop de 100 dies. Va ser el genocidi més ràpid de la història i el de més abast pel que fa al nombre de morts per dia: en total, entre 500.000 i 1.000.000, sobretot de tutsis.

França era, aleshores, present a Ruanda, particularment a través del destacaments militars. El govern francès es prestava, sempre a través dels militars, a cooperar tècnicament en la formació dels dirigents de l'excolònia belga, després d'haver signat un acord amb el govern el 1975.

Quan aquests dirigents, gairebé tots hutus, es van decidir a massacrar els tutsis, les autoritats franceses van adoptar una política de "no interposició", malgrat les pressions exercides per diversos països occidentals que mostraven les seves "vives preocupacions" davant la matança.