Notícia
El Consell Amazic boicota les eleccions a l'Assemblea Constituent de Líbia i no en reconeixerà els resultats
El 19 de febrer, vigília de les eleccions per a l'Assemblea Constituent líbia (que es van fer ahir), el Consell Suprem Amazic anunciava que no reconeixeria la futura Constitució perquè "nosaltres no reconeixem els qui no ens reconeixen". Aquesta afirmació era conseqüència de la disconformitat de l'organisme amazic amb la representació que Líbia ha donat als pobles no àrabs a l'Assemblea: dos representants amazics, dos de tuaregs (per tant, uns i altres no estan considerats oficialment com un sol poble) i dos de tubus. Sis diputats, doncs, d'un total de 60, elegits i dividits a parts iguals entre les tres regions del país: Tripolitana (oest), Fezzan (sud) i Cirenaica (est). Les dones estaran representades per sis escons. Els candidats a l'Assemblea són 692, dels quals 73 dones, 14 tubus i 6 tuaregs (cap amb el nom d'amazic).
A més, el Consell Suprem Amazic també ha boicotat el procés electoral, en signe de protesta i de "decepció" perquè els poble amazic continua exclòs de la vida política líbia, com va ser-ho durant els 42 anys que va durar la dictadura de Muammar al-Gaddafi. Igualment, el Consell Amazic va anunciar la seva decisió de crear un Parlament per als amazics i de convocar eleccions per a escollir-lo
Els amazics van ser, precisament, decisius en els atacs sobre Trípoli, la capital del país, l'agost del 2011, atacs que van comportar la caiguda definitiva del règim de Gaddafi. Ara són ells els qui més voldrien garanties constitucionals per al reconeixement de la pròpia identitat col·lectiva, la llibertat d'aprendre i usar la pròpia llengua i el poder de gestionar directament l'economia i l'ordre públic en els espais que els pertanyen (distribució dels pobles de Líbia al mapa adjunt). Ara temen que l'Assemblea Constituent deixi en l'oblit aquestes reivindicacions.
La seva abstenció en el procés constituent ha comportat que, en lloc dels 60 membres previstos, n'hi hagi només 58. I la xifra podria encara reduir-se a 56, si els tubus mantenen la seva decisió momentània de boicotar, també, la nova Assemblea. I és que en l'últim moment, l'Assemblea Nacional Tubu ha recomanat no anar a votar, sense retirar però els 14 candidats presentats. També els tubus volen, així, expressar la seva protesta per la possible marginació que tindran en la nova Constitució i el seu reclam que aquesta els reconegui plenament la pròpia identitat com a poble distint, amb els drets corresponents.
Panorama després de les eleccions
Malgrat el clima de tensió que ha marcat la jornada electoral del 20 de febrer, amb almenys un mort, es dóna per començat el període de quatre mesos fixats perquè els elegits elaborin la nova Constitució. Els observadors internacionals han fet notar la baixa participació en les eleccions (oficialment el 45%). Molts electors havien decidit de no inscriure's a les llistes que els reconeixen el seu dret a votar com a protesta envers una classe política incapaç de resoldre, després de tres anys de la caiguda de Gaddafi, problemes tan fonamentals com els lligats a la seguretat pública i privada i a l'explotació en benefici públic dels recursos naturals del país. De fet, el Parlament libi -elegit el 2012 amb el compromís de pacificar el país, sostenir la represa econòmica i iniciar una reforma institucional- s'ha demostrat dèbil i confús, fins al punt de ser un factor de desestabilització i un dels culpables de la frustració generalitzada en què està vivint la societat.
Amb tot, el procés constituent està engegat. La setmana que ve se sabran els resultats de les eleccions i es podrà intuir en quin sentit uns i altres marcaran els continguts de la nova Constitució. Els escollits per a fer funcionar l'assemblea constituent hauran de fixar si Líbia ha de ser un estat democràtic, laic i liberal o bé de caràcter islamista, si ha des ser un estat centralitat o federal, si reconeix els drets dels seus pobles o només en tolera algunes particularitats.
Més informació: