El Parlament de Crimea organitzarà un referèndum sobre el futur d'aquesta península ucraïnesa de majoria russa el proper 25 de maig. El referèndum, proposat pel presídium parlamentari, ha estat aprovat per la majoria absoluta dels diputats. Segons recull la televisió russa RT, els ciutadans crimeans estaran cridats a pronunciar-se afirmativament o negativa sobre si "la República Autònoma de Crimea té sobirania estatal i és part d'Ucraïna, d'acord amb els tractats i els acords".

El referèndum coincidirà amb les eleccions presidencials d'Ucraïna. Els ciutadans ucraïnesos estan cridats a triar el successor de Víktor Ianukóvitx, enderrocat pel moviment opositor Maidan.

L'anunci s'ha conegut hores després que un grup armat entrés aquesta matinada als edificis del Parlament (imatge esquerra, fotografia d'Erud) i del Govern de Crimea i s'hi fes fort. Diuen els mitjans locals que es tracta de milicians de tendència prorussa, però no està pas confirmat que estiguin vinculats amb cap grup en concret.

Mentrestant, a Kíev, el Parlament d'Ucraïna ha nomenat Arseni Iatseniuk (Unió Panucraïnesa Pàtria, una de les tres forces principals d'oposició contra el Partit de les Regions) com a nou primer ministre. El govern ucraïnès ha demanat a Moscou que eviti cap mena de moviment per part de la flota russa de la mar Negra, i ha advertit que eventuals maniobres podrien ser considerades com una "agressió".

Majoria ètnica russa a Crimea

Crimea és l'únic territori d'Ucraïna amb autonomia política. Té el seu propi parlament, amb capacitat legislativa. El 58% dels seus habitants són ètnicament russos, el 24%, ucraïnesos, i el 12%, tàtars de Crimea. Fins l'any 1954 formava part de Rússia.

(Llegiu l'article de Nationalia Crimea, amb un ull posat a Kíev i l'altre a Moscou per a més informació sobre els darrers dies a Crimea.)

Els tàtars de Crimea disposen també d'uns organismes representatius propis: el Mejlis i el Qurultay. El president del Mejlis, Refat Txubàrov, és contrari a qualsevol canvi d'estatus que pugui implicar un acostament de Crimea cap a la Federació Russa. El lideratge tàtar entén que la posició del poble tàtar està més ben defensada dins d'Ucraïna que no pas dins de Rússia.

Els tàtars van ser deportats per part de la URSS cap a l'Àsia central el 1944, i no se'ls va permetre tornar a Crimea fins a la dècada de 1980. Pel record d'aquells fets, les institucions tàtares mantenen moltes reserves sobre la relació del seu poble amb Moscou.