Els partits àrabs d'Israel ho tindran més difícil a partir d'ara per a entrar al Parlament israelià, la Knesset. Els legisladors israelians, amb una majoria de 67 escons d'un total de 120, han aprovat un canvi en la llei electoral que eleva el llindar per a obtenir representació al Parlament. Si fins ara era del 2%, a partir dels propers comicis serà del 3,25%.

Amb els resultats de les eleccions de l'any passat, dos dels tres partits que acostumen a rebre el suport dels àrabs israelians quedarien fora del Parlament. Així, la Llista Àrab Unida-Ta'al superaria -i no de gaire- el nou llindar: va aconseguir el 3,65% dels vots, que li van valer 4 diputats. Però els altres dos partits (Hadash, 2,99% dels vots) i Balad (2,56%) quedarien automàticament privats de representació a la Knesset. Ara, tenen 4 i 3 escons, respectivament.

La reforma de la llei ha estat molt controvertida. La modificació no ha rebut cap vot en contra perquè els 53 diputats que hi estaven en contra han boicotat la votació. Els principals suports a la nova normativa han estat els dels conservadors Likud i Yisrael Beitenu i del liberal Yesh Atid. L'argument d'aquestes formacions: que el llindar del 2% facilita massa la fragmentació parlamentària i fa que les coalicions de govern siguin massa inestables, donat que sempre s'han de posar d'acord diversos partits. Els partits que han impulsat el canvi afegeixen que la barrera continua sent una de les més baixes del món i que, a més, a Israel hi ha una sola circumscripció electoral, amb la qual cosa no es perd cap vot dels partits que superen el llindar.

A Alemanya, per exemple, el llindar és del 5%, i a Turquia, del 10%. Per comparar-ho amb els Països Catalans, a les eleccions catalanes és del 3% (amb quatre circumscripcions) i a les valencianes, del 5% (amb tres circumscripcions). A Andorra està, de facto, al 7,14%.

Però els partits àrabs ho veuen diferent. Ahmad Tibi, diputat de la Llista Àrab Unida-Ta'al, considera que la decisió facilitarà "una Knesset sense àrabs, com un pas més cap a un país sense àrabs".

Apujar el llindar implicarà que els partits àrabs s'hauran d'unir si volen estar segurs de superar la barrera del 3,25%. Però no és tan fàcil. La mateixa premsa israeliana qüestiona el canvi de la llei electoral. Ho fa, per exemple Haaretz, a les pàgines del qual l'articulista Roy Isacowitz escriu: "L'efecte d'un llindar més alt seria negar als àrabs la diversitat política que gaudeixen els jueus". Efectivament, els àrabs israelians no són un bloc monolític, i els seus diferents partits tenen ideologies diferents. La Llista Àrab Unida, per exemple, se situa en el nacionalisme àrab i l'islamisme; el Ta'al està inclinat cap al secularisme; el Hadash es presenta com a partit mixt àrab i jueu i comunista, i finalment, el Balad és nacionalista àrab i de centreesquerra. Ideològicament, per tant, són partits que tenen molt poc a veure, excepte pel fet que representen els interessos els àrabs israelians.

El digital israelianopalestí +972 també alerta que la nova llei "probablement incrementarà la influència de l'elit financera i dels grans mitjans de comunicació al sistema polític", donat que els partits petits ara ho tindran més complicat per a entrar a la Knesset. El digital també recorda que cap dels partits àrabs mai no ha format part de cap coalició de govern. Per tant, l'argument de l'estabilitat governamental no és vàlid en el cas d'aquests partits.