En ocasió de l'última sessió del Parlament Europeu, que precedeix les eleccions del 25 de maig, l'Intergrup de les Minories Tradicionals (òrgan integrat per 55 eurodiputats) han cosignat el Manifest d'Estrasburg (versió original en anglès aquí) en què defensen les "llengües i minories nacionals" incloses dins de la Unió Europea (UE). És un document que, en bona part, resumeix una sèrie d'intervencions que aquest intergrup ha fet durant les últimes legislatures sobre el tema i proposa noves mesures per a fomentar polítiques envers una població important de la UE. A la vegada, el manifest introdueix conceptes que amplien, si més no, la noció de "minoria" d'acord amb una visió més ajustada a la realitat. Així, per exemple, el tractament que fa de la paraula "minoria" és sovint identificable amb el que en d'altres àmbits es defineix com a "nació sense estat", i el de "llengües minoritàries", amb el de "llengües minoritzades". Si bé el manifest no usa aquesta última terminologia, que encara no ha estat adoptada per la majoria d'institucions públiques internacionals, pot ser llegit en el seu sentit.

El manifest té una textura jurídica i literària complexa i és força extens, però el discurs que conté segueix un fil lògic no complicat que es pot resumir en els punts següents:

Mereixedores d'un tracte més just

D'entrada, el manifest recorda que les comunitats o minories nacionals constitueixen el 8% de la població de la UE i les seves respectives llengües són parlades per uns 50 milions de persones. Al costat d'aquestes dades, a la UE hi ha el grup format pels nous immigrats els quals representen el 6,5% de la població, o sigui 30 milions d'habitants. En el seu conjunt, les minories històriques i els immigrats recents sumen més del 10% dels residents a la UE. Una part important, doncs, de la ciutadania que, diu el text, no és tractada per les institucions europees amb l'atenció i la cura que es mereixen, en conformitat amb amb un dels objectius fonamentals de la UE: que tots els seus membres gaudeixin de la mateixa igualtat la qual és "un dret fonamental, no un privilegi" d'alguns.

En el cas de les comunitats minoritàries, el respecte a la igualtat s'ha d'exterioritzar a través del foment de "les relacions interculturals i interètniques". Les dues relacions són de crucial importància per al futur de la UE, per a la "seva estabilitat, la seva seguretat, la seva prosperitat i les bones relacions de veïnatge".

Si bé la població de la UE es pot catalogar en grups majoritaris i minoritaris, ambdós tenen la responsabilitat d'edificar, conjuntament, la UE. Pel que fa als grups minoritaris, a ells els incumbeix responsabilitzar-se d'una forma "asimètrica", és a dir mitjançant un treball específic per a potenciar "la integració, la preservació i el desenvolupament" de la pròpia identitat, la pròpia cultura, la pròpia llengua i el foment de les relacions pacífiques interètniques, en el marc més ampli de la societat europea. Aquest treball es diferent del que han de fer el grups d'immigrats arribats recentment a la UE.

Tenint present aquest taló de fons, els eurodiputats cosignataris del manifest, fan una crida per tal que siguin aplicades, a fons, les normes establertes a Copenhaguen segons les quals qualsevol estat que demani esdevenir membre de la UE no pot aconseguir-ho si no respecta les minories. Els eurodiputats demanen que aquesta exigència sigui també reclamada als estats que ja són membres de la UE, i que també se'n beneficiïn les comunitats gitanes.

Les polítiques a seguir

Els eurodiputats recorden que, sempre i arreu, ha de ser ben visible i constatable l'aplicació de la divisa de la UE: "Unida en la diversitat". La unió ha de ser presa, diuen els eurodiputats, en un sentit dinàmic, com una energia que "vagi aproximant cada vegada més els pobles d'Europa" entre si, sense confondre'ls. En conseqüència, la divisa s'ha d'anar concretant en polítiques fundades en els "valors del respecte a la dignitat humana, la llibertat, la democràcia, la igualtat, la primacia del dret i el respecte als drets humans, en els quals són compresos els drets de les persones que pertanyen a les minories". Tots ells "són valors comuns als estats membres", en una societat caracteritzada "pel pluralisme, la no-discriminació, la tolerància, la justícia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes".

Quant al respecte a la diversitat, les polítiques que s'hi refereixin han d'ajudar a fer entendre que les comunitats minoritàries "representen una contribució especial a la cultura europea". Una cultura plural que els estats constituïts, considera el text, han d'acceptar, d'acord amb les expressions que provenen de les identitats que hagi assumit.

Per a reforçar aquestes polítiques, la UE disposa de l'Agència dels Drets Fonamentals, instituïda a Viena el 2007, encarregada de protegir els drets fonamentals de tothom. El manifest reclama polítiques a favor "del multilingüisme, la diversitat cultural i la protecció de les minories nacionals" i contra "la xenofòbia i la discriminació". Els eurodiputats consideren que la millor manera de fer-ho és aplicant polítiques que sostinguin en tothom, i especialment en els grups majorment amenaçats, els drets lingüístics, culturals, socials, la democràcia participativa i, eventualment, la cooperació transfronterera, la descentralització i la subsidiarietat.

El manifest situa la qüestió com a element central per a la UE, ja que la considera "d'importància crucial per a la legitimitat interna i externa de la UE. Així, el text posa de relleu preses de posició ja demostrades anteriorment per les institucions europees, algunes d'elles en forma de normatives i altres de recomanacions, sobre la mateixa temàtica. El manifest també recorda la distinció entre les minories nacionals arrelades històricament en un determinat territori, d'una banda, i els grups d'immigrants recents de l'altra, envers els quals els estats han d'aplicar una política d'integració capaç de convèncer-los que, per exemple, han d'aprendre la llengua del país d'acolliment, que pot correspondre -diu el text- a la llengua de les anomenades minories nacionals.

En últim terme, allò que proposen els eurodiputats és que la UE esdevingui realment un espai on el respecte a la diversitat ètnica, cultural i lingüística de les majories no faci ombra al respecte als drets de les minories. Per a evitar el xoc de majories i minories, diuen, cal que es doni un diàleg permanent entre unes i altres, alimentat per la cooperació mútua i per la voluntat d'arribar a una cohesió social i política, a la confiança recíproca, a una administració no discriminatòria, a l'aprenentatge de les llengües de les minories per part de les majories i dels nous immigrats, objectiu, afirmen, que fomentarà la comprensió recíproca, el coneixement de la història de cada comunitat i l'establiment de canals de comunicació.

Finalment, el manifest es pronuncia a favor de la creació d'un "Fòrum de les Minories Nacionals i Lingüístiques" en tant que òrgan consultiu de la UE i del Consell d'Europa. I, en clau del dret a decidir, encoratja la Comissió Europea a "trobar solucions democràtiques" per als conflictes "entre les minories nacionals i els estats quan la solució bilateral i interna no és possible".