Els kosovars estan cridats a les urnes aquest diumenge per a renovar els 120 escons de l'Assemblea de Kosovo. Les eleccions s'havien de fer el novembre, però el primer ministre, Hashim Thaçi (fotografia), d'acord amb la majoria de partits, va decidir d'avançar-les al juny, després que els diputats actuals no es posessin d'acord per a celebrar una votació sobre la creació de l'exèrcit kosovar. Van ser els diputats serbis qui van impedir la votació parlamentària sobre l'exèrcit: segons les lleis de Kosovo, almenys dos terços dels diputats de les minories ètniques han de ser presents en les votacions per tal que aquestes siguin considerades vàlides. Els diputats serbis van boicotar la sessió, i la votació sobre les forces armades no es va poder fer.

El Partit Democràtic de Kosovo (PDK) de Thaçi busca un nou mandat de quatre anys per a governar el país (fins ara ho ha fet en coalició amb diversos partits menors), però haurà de convèncer una població castigada per la manca de feina (que obliga milers de kosovars a buscar-se la vida fora del país) de renovar-li la confiança: la taxa d'atur era del 31% el 2012, segons el servei estadístic de Kosovo, i l'atur juvenil superava el 55%. El Banc Mundial estima que l'atur real deu trobar-se cap al 40%, i afegeix que al voltant d'un terç dels kosovars viuen per sota del llindar de la pobresa. D'altra banda, l'economia de Kosovo està creixent de l'ordre d'un 4,5% anual, segons dades del Fons Monetari Internacional. És el doble que la mitjana de les economies desenvolupades (2,1%) però menys que la de les economies emergents i en desenvolupament (5,3%).

Un problema afegit és el de la corrupció, un dels cavalls de batalla de l'oposició, i especialment del partit Vetëvendosje, que defensa posicions a l'esquerra del PDK i de l'altre partit tradicionalment més gran, la Lliga Democràtica de Kosovo (LDK). Segons l'índex de Transparency International de 2013, Kosovo és el 111è país més corrupte del món, empatat amb Etiòpia i Tanzània. És pràcticament la mateixa posició que ocupava el 2010. A Europa, només cinc estats estan pitjor: Albània, Bielorússia, Ucraïna, Rússia i l'Azerbaidjan.

Vetëvendosje diu que el govern és corrupte i que no ha situat el desenvolupament i la justícia entre les seves prioritats. El partit, a més, és contrari a l'acord que el govern kosovar va signar l'any passat amb el serbi per tal de crear una autonomia de majoria sèrbia al nord de Kosovo. També reclama que es derogui l'article de la Constitució de Kosovo que prohibeix la unió amb Albània.

A les eleccions parlamentàries de 2010, el PDK va aconseguir 34 escons. L'LDK en va aconseguir 27, i Vetëvendosje, 14. La resta de partits es van repartir els 45 escons restants, dels quals 25 van aconseguir-los partits serbis i d'altres minories.

Aquest cop, però, Vetëvendosje espera aconseguir un resultat sensiblement millor, especialment després que al final de l'any passat el seu vicepresident Shpend Ahmeti guanyés les eleccions a l'alcaldia de la capital, Pristina.

El primer ministre de Sèrbia, Alexandar Vucic, està intentant convèncer els serbis de Kosovo de participar als comicis. Els representants serbis del nord de Kosovo estan boicotant la campanya, en desacord amb diverses mesures de la Comissió Electoral, que consideren discriminatòries contra els serbis.

Acostament entre Kosovo i Albània

Just cinc dies abans de les eleccions, el govern de Kosovo continua signant acords amb el d'Albània amb l'objectiu declarat d'anar acostant els dos estats. Ahir mateix, els ministeris d'Educació d'ambdós països rubricaven un acord per a unificar els seus sistemes curriculars escolars. Anteriorment, els dos estats també havien arribat a acords cap a la creació d'un únic mercat de treball entre Kosovo i Albània. També s'ha avançat en l'aproximació dels dos estats en matèries com les infraestructures i la representació consular.