En el seu discurs anual davant l'Assemblea Federal de Rússia, el president Vladímir Putin ha insistit que la "tragèdia a Ucraïna" podria haver-se evitat "a través d'un diàleg dins dels marcs legals i dels processos legítims". Si no va ser així, diu Putin, "tenim el dret de preguntar-nos per què va ocórrer aquesta tragèdia". I ha afegit que les potències occidentals volen convèncer Rússia que "aquesta és una política sàvia i equilibrada i que les hauríem de seguir sense pensar-nos-ho. I això no passarà".

El dirigent rus també ha tingut paraules per a l'annexió de Crimea, a la qual s'ha referit com a "reunificació". Putin ha afirmat que Crimea té "un gran significat sagrat i de civilització per a Rússia".

Putin ho ha dit el mateix dia que el president del Mejlis (consell executiu) dels tàtars de Crimea, Refat Txubàrov, s'adreça al Parlament Europeu per a explicar la situació d'aquest poble. Txubàrov ha afirmat que el poble tàtar ha estat l'objectiu de l'ocupació russa a Crimea perquè, segons ha dit, el 99% dels tàtars van votar contra l'annexió de la península a Rússia.

"Orgull nacional" i "sobirania estatal real"

D'altra banda, el president rus ha contraposat el camí triat per "alguns països europeus" amb el que està seguint Rússia. Segons Putin, aquests estats "s'han obligat del seu orgull nacional des de fa temps, i consideren que la sobirania és un gran luxe", cosa en la qual Rússia no pot caure, perquè "la sobirania estatal real és una condició absolutament essencial per a l'existència de Rússia". I ha sentenciat: "O serem sobirans, o ens dissoldrem i ens perdrem al món".

Putin també ha assegurat que els "separatismes" que hi ha dins de la Federació Russa han estat impulsats "des de l'estranger", cosa que és "absolutament òbvia". Encara més, el president rus diu que des de fora "s'hauria permès feliçment" que Rússia "seguís l'escenari iugoslau de desintegració i desmembrament, amb totes les conseqüències tràgiques", cosa que Moscou "no va permetre".

A la fi de la Unió Soviètica, diverses repúbliques constituents de la Federació Russa van proclamar la seva sobirania. Una d'elles, Txetxènia, es va proclamar directament un estat independent. Putin va dirigir l'exèrcit rus a esclafar la resistència txetxena en una guerra (1999-2000) que va posar punt i final a l'existència d'una Txetxènia independent de facto.

A Txetxènia, però, ha anat creixent una insurgència antirussa amb un to cada cop més islamista. Avui mateix, i hores abans que Putin iniciés el seu discurs, s'ha iniciat un incident armat a la capital txetxena, Grozni, entre un grup d'homes armats i les forces russes. Les autoritats de Rússia han informat de nou persones mortes, de les quals tres serien policies i sis, insurgents.

L'atac ha estat reivindicat per la branca txetxena de l'Emirat del Caucas, una organització gihadista que pretén constituir un estat islàmic a la zona nord del Caucas, que pertany a la Federació Russa.

(Imatge: Vladímir Putin / fotografia: Servei de premsa de la presidència russa.)