La República d'Armènia podria esdevenir el primer estat del món a reservar escons al seu Parlament per a la comunitat iazidita, si prospera una proposta continguda en la reforma de la Constitució que s'està debatent al país caucàsic. Segons informen Êzîdî Press i BasNews, l'esborrany constitucional que es va donar a conèixer la setmana passada preveu una quota de dos seients de la cambra legislativa per a aquest grup etnoreligiós.

La ratificació de l'esmena constitucional s'espera per al final d'aquest 2015. El nou text convertirà Armènia en una república parlamentària, transferint al primer ministre molts dels poders que actualment corresponen al president.

Els iazidites són parlants de kurd i tenen el seu origen al Kurdistan. Als segles XIX i XX, grups de iazidites es van assentar a l'actual Armènia -llavors a l'Imperi rus- fugint de les persecucions de l'Imperi otomà. La comunitat ha mantingut viva la seva religió, la seva llengua i la seva identitat fins al dia d'avui.

Segons el cens armeni de 2011, hi ha 35.000 iazidites al país, l'1,2% de la població. La Unió Iazidita d'Armènia diu que la xifra real és de 60.000.

No és l'única comunitat iazidita al Caucas. A la veïna Geòrgia, 18.300 persones es van declarar iazidites al cens de 2002. Aquest mateix any, han estrenat el primer temple iazidita a la capital del país, Tbilisi.

Al Kurdistan, els iazidites pateixen des de fa un any els intents de l'Estat Islàmic (EI) de destruir una de les seves comunitats més importants, la de Sinjar. Segons dades de Yezidi Human Rights Organization International, 10.000 iazidites han mort a mans de l'EI i desenes de milers han hagut de fugir de casa seva.