Hi viu el 27% de la població de Sèrbia (sense comptar Kosovo) però produeix el 40% del PIB estatal, segons dades del seu govern autònom. Fins a l'era Milosevic gaudia d'un ampli autogovern, que el dictador serbi va encarregar-se d'eliminar. I ara, acaba d'aprovar un nou Estatut que li retorna part de l'autonomia que Milosevic li va negar. És Vojvodina, la província multiètnica de Sèrbia, estratègicament situada al corredor del Danubi, entre Hongria, Croàcia i Romania.

El passat 15 d'octubre, 89 dels 120 diputats de l'Assemblea de Vojvodina van donar el seu “sí” al nou Estatut provincial que atorga capacitat legislativa al territori i li permet aprovar el seu propi pressupost. Els principals defensors de la reforma han estat, d'una banda, la coalició de formacions sèrbies encapçalada pel Partit Democràtic del president de la república, Boris Tadić, i de l'altra, les dues principals agrupacions polítiques locals de Vojvodina: la Coalició Hongaresa i la Lliga dels Socialdemòcrates. En canvi, la dreta nacionalista sèrbia s'hi ha oposat de forma vehement, amb l'argument que la nova norma estatutària obre la porta a la secessió de Vojvodina.

Han passat dos mesos i l'Estatut encara no ha estat ratificat pel Parlament serbi, requisit indispensable perquè entri en vigor. La setmana passada, el portaveu de l'Assemblea de Vojvodina, Šandor Egereši, es queixava que la norma no hagi estat aprovada abans que els pressupostos serbis per al 2009. No obstant, Egereši confia que no hi hagi “raons polítiques” en l'estancament del procés, recull el digital EM Portal.

S'aprovi més d'hora o més tard, els líders dels partits de Vojvodina consideren que el procés autonòmic no queda ni molt menys tancat amb aquest Estatut. De fet, el president de la Lliga dels Socialdemòcrates, Nenad Čanak, reclama una reforma de la Constitució per tal que Sèrbia esdevingui una república federal, explica B92. Čanak proposa que Sèrbia es divideixi en cinc territoris amb completa autonomia, un dels quals seria Vojvodina i un altre el Sandžak, una regió de majoria ètnica bosniana a la frontera amb Montenegro.

El debat sobre l'autonomia territorial dels hongaresos

Tot i que els serbis sumen el 65% de la població total, Vojvodina és un dels territoris amb més diversitat lingüística d'Europa. A les seves sis llengües oficials (serbi, hongarès, eslovac, rutè, croat i romanès) s'han d'afegir el romaní, el macedoni i l'alemany, entre d'altres. La principal minoria de la província és l'hongaresa, a la qual pertanyen el 14% dels habitants. Percentualment, els magiars són cada cop menys nombrosos -el 1953 eren el 25% i el 1981, el 19%-, i això ha portat alguns dels seus representants polítics a reclamar la creació d'una nova regió autònoma on els hongaresos siguin majoria. Aquesta zona estaria formada per nou municipis del nord de Vojvodina, amb capital a Szabadka (Subotica, en serbi).

La formació que defensa la creació d'aquesta autonomia territorial és la Coalició Hongaresa, que agrupa tres partits magiars de Vojvodina i que té 9 dels 120 diputats de l'Assemblea regional. La seva reivindicació, però, no ha estat recollida al nou Estatut, malgrat que el text sí que preveu la formació de consells nacionals per a cada minoria que juguin un paper en l'educació i la cultura. I, de fet, fa pocs dies la idea va rebre un gerro d'aigua freda quan la ministra d'Afers Estrangers d'Hongria, Kinga Göncz, va afirmar que els hongaresos de Vojvodina no tenen cap necessitat d'una regió autònoma pròpia, en una entrevista al diari Dnevnik.

Més informació:

• El text de l'Estatut, al web de l'Assemblea de Vojvodina
• Osservatorio Balcani: Vojvodina: la nuova carta
• MónDivers: Vojvodina aprova un nou Estatut que amplia el seu grau d'autogovern
• Serbianna: Hungarians don't need autonomy in Serbia, FM