Notícia

El referèndum constitucional evidencia la divisió entre les dues Bolívies

La nova Constitució, que reconeix les autonomies indígenes, s'aprova amb un 60% de vots afirmatius · Els departaments andins, de majoria quítxua i aimara, voten massivament a favor · Les regions orientals donen l'esquena a la reforma i anuncien que no l'aplicaran

Bolívia té nova Constitució, però més de la meitat dels seus departaments no la pensen aplicar. És el complicat panorama que se li presenta al president Evo Morales després del referèndum que es va celebrar ahir diumenge al país sud-americà, i que va evidenciar un cop més la divisió entre les regions pobres, de majoria indígena, i les riques, de majoria blanca criolla. Al voltant del 60% dels votants van aprovar la nova Carta Magna boliviana, segons els sondejos a peu d'urna dels mitjans. Els resultats definitius se sabran d'aquí a uns dies.

Morales no ha esperat a disposar del recompte definitiu i ahir mateix va proclamar la victòria de la seva Constitució: "Els ciutadans han decidit refundar Bolívia", va clamar el dirigent socialista, qui va afegir que el seu país enterra definitivament l'Estat colonial: "Aquí s'acaba el colonialisme intern i extern", va reblar. Morales va recordar que, a partir d'ara, ja no serà possible "subhastar i lliurar els recursos naturals a les [empreses] transnacionals".

A l'altra banda de l'arc polític, els prefectes dels departaments orientals van advertir el president que no acceptaran el resultat de la votació, explica el diari de Santa Cruz El Deber. Així, el prefecte de Santa Cruz, Rubén Costas, va amenaçar Morales amb una "resistència que no claudicarà", mentre que la seva homòloga de Chuquisaca, Savina Cuéllar, va cridar a desobeir la Constitució. Altres líders orientals van demanar al president bolivià que negociï amb ells.

Els líders orientals consideren que el vot d'ahir a les seves àrees els fa forts per mantenir el pols polític amb Morales. A Santa Cruz, i sempre segons els sondejos a peu d'urna, el no va aconseguir el 64% dels vots; a Beni, el 67%; a Pando, el 62%; a Tarija, el 56%, i a Chuquisaca el 51%. Tots aquests departaments, excepte Chuquisaca, van aprovar l'any passat els seus estatuts d'autonomia, que el Govern bolivià no reconeix.

Una Constitució que reconeix les nacions indígenes

És el primer cop a la història que una Constitució boliviana va tan lluny en el reconeixement dels pobles autòctons. El text reconeix als indígenes el dret "a l'autogovern, a la seva cultura, al reconeixement de les seves institucions i a la consolidació de les seves entitats territorials". Tots els idiomes autòctons de Bolívia passen a ser oficials, juntament amb el castellà. Un capítol sencer de la Constitució és reservat per detallar els drets de les nacions indígenes, entre d'altres, el de "l'ús i aprofitament exclusiu dels recursos renovables existents al seu territori, sens perjudici dels drets legítimament adquirits per tercers".

La complexitat del nou sistema bolivià rau en el fet que preveu alhora autonomies indígenes i autonomies departamentals. Com que tot el territori bolivià ja es troba dividit en departaments, l'establiment dels autogoverns indígenes s'haurà de fer sobre territoris que en formen part. La Constitució delimita quines són les competències d'unes autonomies i de les altres.

Imatges: a dalt, el president Evo Morales (fotografia de Valter Campanato/ABr); a baix, els nou departaments de Bolívia.

Més informació: