Notícia

Majoria absoluta de la dreta i lleuger avanç dels nacionalistes a les eleccions sardes

Ugo Cappellacci, de la coalició Il Popolo della Libertá, s'imposa al president actual, Renato Soru, de la coalició de centreesquerra · Els partits autonomistes i independentistes sards protagonitzen un creixement notable, amb Independència República Sardenya al capdavant, que esdevé tercera força al Parlament.

Sardenya gira a la dreta. Les eleccions per escollir nous president i Parlament han certificat que Renato Soru, fins ara màxim mandatari de l'illa, haurà de cedir el seu càrrec al candidat de la dreta, Ugo Cappellacci. Les llistes de la coalició conservadora han assolit la majoria absoluta i els seus partits podran governar els propers cinc anys amb comoditat. Globalment, les formacions nacionals sardes surten reforçades dels comicis.

A les eleccions es votaven dos tipus de llista: un, per triar president; l'altre, per votar partits o coalicions. Pel que fa al primer cas, i amb el 90% de les seccions escrutades, Cappellacci ha obtingut el 51,9% dels vots, davant del 42,9% amb què s'ha hagut de conformar Soru. En tercera posició, i molt lluny dels dos principals candidats, s'ha situat l'independentista Gavino Sale, amb el 3,1% dels sufragis.

A les llistes dels partits, el panorama ha estat una mica diferent. La coalició de la dreta ha aconseguit el 56,7% dels suports (tindrà 54 escons d'un total de 80, i tres d'aquests seran per als autonomistes del Partit Sard d'Acció), ben per sobre del 38,6% dels obtinguts pel bloc de centreesquerra (26 escons, un dels quals per als autonomistes de Rosso Mori). El partit de Sale, Independència República de Sardenya (IRS), ha aconseguit el 2,1%, insuficient per assolir un escó a la cambra sarda. L'altra força sobiranista, Unitat Independentista (UI), de la qual formava part Sardigna Natzione, ha obtingut un pèssim resultat, amb només el 0,4% dels vots.

Reforma de l'Estatut
Cappellacci (però també Soru) inclou entre els seus compromisos la redacció d'un nou Estatut d'Autonomia per a Sardenya. El programa del candidat de la dreta gosa dir que Sardenya és "una 'nació' [sic, entre cometes] amb territori, història, llengua, tradicions, cultura i identitat propis i aspiracions diferents a les d'aquelles que composen la Nació [sic, en majúscula] italiana". Per sastifer aquestes aspiracions, Cappellacci propugna un nou Estatut que encaixi dins de la reforma federal que impulsen a Roma el Pol de la Llibertat i la Lliga Nord. El text serà un "nou pacte amb l'Estat italià i la Unió Europea" i proposarà una representació directa sarda davant del Parlament Europeu.

Pel que fa a la concreció de les mesures en matèria lingüística, el programa de Cappellacci es queda en un vague "sistema de valorització de la llengua i la cultura a favor de l'edició, de les arts, de l'associacionisme, del màrqueting, de la comunicació i la informació, de la formació i de totes les activitats que donin suport al patrimoni identitari dels sards".

Els independentistes d'IRS ho celebren
Cappellacci pot estar content d'haver guanyat, però no és l'únic que ha celebrat els resultats. Els sobiranistes d'IRS han qualificat de "fort creixement" el 3% dels vots obtinguts per Gavino Sale, un fet que "confirma l'atracció i la sintonia amb el món actual de l'independentisme d'IRS". Es tracta d'un "enèsim i inexorable pas endavant" cap a la creació de la "República de Sardenya", segons el comunicat del partit.

El 2004, Sale va obtenir l'1,9% dels vots, i IRS es va quedar amb l'1,1% dels sufragis pel que fa a les llistes de partits.

Més informació:

Més informació a la fitxa de Sardenya i al dossier Pobles i nacions d'avui: Sardenya.