Notícia

Pobles i nacions d'avui: Ladínia

DOSSIER. Al cor dels Dolomites, als Alps orientals, hi trobem un poble que parla la llengua ladina, emparentada amb el romanx, parlat a Suïssa, i el friülès, que encara s'empra al Friul-Venècia Júlia. Amb un nombre de parlants modest -30.000, segons Ethnologue-, Ladínia és una realitat cultural viva i relativament activa.

L'existència del poble ladí passa sovint desapercebuda per als centenars de milers d'esquiadors i muntanyencs que cada any visiten Cortina d'Ampezzo, Vigo di Fassa i a resta de Dolomites, que envolten aquestes poblacions alpines. Tanmateix, hi són. Unes 30.000 persones, segons Ethnologue, parlen encara el ladí, un dels tres dialectes de la llengua retoromànica. Els altres dos són el friülà (retoromànic oriental) i el romanx (retoromànic occidental), que es parlen a Suïssa i al Friül, respectivament.

El mateix Ethnologue ens diu que, deixant de banda la llengua, el poble ladí, o Ladínia, el formen 38.000 persones. La gran majoria d'aquestes habita a la província de Trento, tot i que també hi trobem ladins a la part més septentrional de Belluno i a l'àrea on el Tirol del Sud fa frontera amb aquestes dues províncies.

En el camp polític, els ladins no gaudeixen d'un marc administratiu propi, la qual cosa no significa que no estiguin representats a les institucions. A Trento, aquesta comunitat té reservat un diputat, que actualment ostenta la Unió Autonomista Ladina. També té un representant al Consell Regional del Trentino-Alto Adige/Südtirol, la regió conformada per les províncies autònomes de Trento i Tirol del Sud.

Al Tirol del Sud, d'altra banda, els ladins no estan representats per cap partit polític específic, però Partit Popular del Tirol del Sud, hegemònic al país de parla germànica, acostuma a incloure la reivindicació dels drets lingüístics dels ladins en els seus discursos i les seves polítiques.

Tanmateix, el terreny on el poble ladí té més efervescència és el lingüístic i cultural. Aquesta llengua retoromànica gaudeix tan sols d'una protecció genèrica per part de l'Estat italià, i no és oficial a cap territori. En canvi, la llengua s'ensenya a les escoles de primària i, mica en mica, sorgeixen organitzacions que es preocupen per la seva recuperació. El principal organisme encarregat de la normalització del ladí des del punt de vista acadèmic és el Servisc per la Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin, encarregat d'establir un estàndard per a la llengua escrita.

Pel que fa a la promoció de la llengua i la cultura, podem destacar l'Institut Cultural Ladin, i l'Institut Ladin Micurà de Rü, que editen publicacions i donen suport a tot tipus d'activitats culturals. Altres portals amb força informació són Amisc dla Ladinia Unida, i Ladins Dolomites.

En el camp dels mitjans de comunicació, cal destacar La Usc di Ladins, que és el diari setmanal en paper de la Unió General dels Ladins dels Dolomites, i Noeles.com, un diari digital publicat íntegrament en ladí.

A més d'Ethnologue, podeu consultar informació sociolingüística sobre el ladí a Mercator i a Linguamón.

Imatge: Banderes ladina (esquerra) i sudtirolesa (Brenner Basis Demokratie).

[[FitxaLadinia]]