El Turquestan Oriental, o Regió Autònoma del Xinjiang Uigur, és un enorme territori centreasiàtic, administrat per la República Popular de la Xina i encaixonat entre el Tibet, l'Índia, el Kazakhstan, el Kirguizistan, el Tadjikistan, l'Afganistan, el Pakistan, Rússia i Mongòlia, seguint el sentit de les agulles del rellotge. És un dels pocs territoris de la Xina on l'ètnia han, majoritària a la República, no és l'ètnia dominant. Aquesta terra ha estat històricament habitada pels uigurs, un poble turc de l'Àsia central, de religió musulmana sunnita i llengua turquesa.

La presència dels uigurs al Turquestan Oriental data aproximadament del segle VIII, després de desplaçar-s'hi des de Mongòlia. Els uigurs van dominar, al costat d'altres pobles turcs, el territori que coneixem com el Turquestan. Fins que, sobre el segle XIII, els territoris orientals van caure sota el domini de Genguis Khan i, quatre segles més tard, sota el govern de l'Imperi manxú. Els uigurs van aconseguir desfer-se del jou xinès en alguns períodes de temps, com entre 1864 i 1877, però el seu destí quedaria més lligat a Pequín en convertir-se en la província xinesa de Xinjiang el 1884. Durant l'època republicana, des del 1911, i comunista, a partir del 1949, el control de Xina sobre el Turquestan Oriental ha estat variable però continuat, exceptuant episodis concrets com la declaració de la República del Turquestan Oriental, el 1933, i de la Segona República del Turquestan Oriental, entre 1944 i 1949.

Durant tots aquests segles, i malgrat els diversos estatus polítics, l'hegemonia demogràfica uigur al Turquestan Oriental ha estat indiscutible. Això va començar a canviar aproximadament alhora que es va concedir al territori el títol de regió autònoma, el 1955. Pequín va apostar clarament per l'assimilació de la cultura, la llengua i la religió majoritàries al Turquestan Oriental, la uigur musulmana, i substituir-les per l'hegemònica xinesa. Això ha fet que, en qüestió de sis dècades, la població de l'ètnia han passi de ser el 6 per cent l'any 1949 a ser més del 40 per cent el 2004, molt a prop del 45 per cent d'uigurs i àmpliament per sobre de kazakhs (7 per cent), hui (5 per cent) i kirguiz (0'9 per cent). A la capital, Urumqi, els han ja són el 80 per cent de la població.

Aquest intent d'aculturització del Turquestan no ha tingut només conseqüències culturals, sinó també econòmiques. El Xinjiang és avui una de les regions més pobres de la Xina, i molts uigurs han emigrat a d'altres parts del país. És destacable el paper del Cos de Producció i Construcció de Xinjiang, una organització econòmica i semi-militar, que té l'objectiu de promoure el desenvolupament econòmic i "l'harmonia ètnica". A la pràctica, és una autoritat administrativa que ajuda a establir granges i indústria, i fins i tot noves ciutats, arreu del territori. I ha estat una arma clau en la lluita contra els independentistes uigurs.

Aquest tema mereix un capítol a part. Sota el pretext que l'independentisme uigur provoca enfrontaments ètnics al territori, i que a més està infiltrat pel terrorisme islàmic, Pequín no ha tingut compassió a l'hora de reprimir el moviment secessionista, afectant a militants i societat civil. El moviment uigur va reaparèixer a les planes internacionals arran dels Jocs Olímpics del 2008, quan la Xina va detenir desenes de persones, acusades de preparar atemptats terroristes de cara als Jocs. De llavors ençà, la tensió a Urumqi no ha arribat a baixar. Les autoritats xineses han afirmat que durant el 2008 van detenir fins a 1.3000 uigurs. I aquest estiu van haver-hi una sèrie d'enfrontaments greus entre uigurs i han, dels quals Pequín ha responsabilitzat els musulmans, i fa una setmana n'ha fet executar vuit suposats instigadors.

Podeu trobar més informació sobre el Turquestan Oriental i el seu poble originari a les pàgines de la diàspora uigur als Estats Units, i a la del principal col·lectiu internacional uigur, l'World Uyghur Congress i a Uyghur Human Rights Project. A més, el poble uigur és membre destacat de la Unrepresented Nations and Peoples Organisation (UNPO, perfil) . També hi ha informació de context sobre aquesta nació sense Estat a BBC News, MónDivers, el directori de Minority Rights Group, i Wikipedia, entre d'altres.