Al començament d'octubre, més de 400 indígenes procedents de diferents cultures es van reunir a Popayán (Colòmbia) per consensuar i signar un manifest que han volgut anomenar com el seu particular "Protocol de Kyoto". El poble kokonuko, que se situa a l'oest de Colòmbia i que està format per diferents comunitats, va ser l'encarregat d'organitzar l'esdeveniment, que va comptar amb la presència de diferents representants de poblacions indígenes de la regió i d'altres llocs més allunyats. José Domingo, representant dels kokonukos, resumia així la trobada: "El poble kokonuko i segurament d'altres veuen amb tristesa com viuen les noves societats i els pobles indígenes i veuen amb preocupació com els boscos que abans eren el centre de la vida ja no existeixen i com les llacunes i els estanys d'aigua cristal·lina estan desapareixent ja que el model imperant en el món no entén que la Terra és vida".

Compromís per la pervivència dels pobles i la natura

En el document aprovat les diferents comunitats indígenes decideixen "pactar i establir mandats, estratègies, accions i iniciatives que tendeixin a veure les noves generacions créixer en una mare natura a gust amb les comunitats humanes". També es recalca que es "vol identificar, enfortir, rescatar i implementar pràctiques productives amigables en benefici i equilibri nostre i de la natura". I acaben demanant que aquest "pacte sigui una crida d'urgència per tal que amb altres actors de la societat ens comprometem a una gran arenga per la pervivència dels pobles i de la natura".

Aquesta trobada ha tingut lloc com a preludi de la celebració del Dia Mundial de les Muntanyes (instaurat per l'ONU l'11 de desembre), que aquest any versarà sobre les minories i els pobles indígenes. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), que s'encarrega de preparar aquest dia simbòlic, aquesta és una bona oportunitat per "reflexionar sobre la importància de promoure i conservar els coneixements tradicionals" i avisa que, dels 300 milions de indígenes que es calcula que hi ha al món, la gran majoria viuen en àrees muntanyoses remotes i el 80% es troba sota el llindar de pobresa, tot i que en aquestes zones és normal que hi hagi abundants recursos.

Un poble en moviment

El poble kokonuko es troba dins de l'Associació de Cabildos Indígenes del Nord del Cauca, que existeix des de 1971 i que té com a objectius la recuperació de terres, l'enfortiment i la defensa de la història, la llengua i les cultures pròpies i el ressorgiment del moviment indigenista. A més, aquesta regió a l'oest de Colòmbia es troba en una zona immersa en els periòdics enfrontaments entre els paramilitars de l'exèrcit i les guerrilles, dels quals han patit la repressió per ambdues bandes. L'activitat indígena en aquesta zona colombiana és molt rica i extensa, ja que han fet diferents accions, activitats i mobilitzacions a favor de la cultura pròpia i de la preservació de la seva terra. Com a exemple, van convocar una consulta popular el maig d'enguany per saber l'opinió de la població sobre el Tractat de Lliure Comerç entre els Estats Units i Colòmbia, que diferents pobles colombians consideren que destrueix bona part dels seus territoris i on va guanyar per una aclaparadora majoria el rebuig al tractat. També impulsen el troc de llavors, coneixements i aliments com a mitjà per intentar equilibrar les desigualtats i per millorar els coneixements entre diferents comunitats. També han creat i fomenten la participació en les ràdios comunitàries en llengua kokonuko per tal que la mainada pugui habituar-se a escoltar-la i utilitzar-la.

Amenaces mediambientals

El nord del Cauca és una zona (com tantes altres dels territoris indígenes) amenaçada per potents multinacionals que modifiquen i en ocasions desplacen les poblacions indígenes. Una de les problemàtiques més actuals està relacionada amb el cultiu de transgènics, ja que tot i que la zona en va ser declarada lliure, hi ha diverses multinacionals (entre elles Monsanto) que ocupen territoris indígenes per fer les seves proves amb organismes modificats genèticament (OMG), cosa que dificulta la biodiversitat, tan significativa per aquestes comunitats. També hi ha el problema històric de les explotacions mineres (la zona és rica en diversos minerals), cosa que ha provocat llargues lluites amb morts, ferits, contaminacions, desplaçats i desapareguts i que actualment segueix sent un problema de primer ordre dins d'aquestes comunitats.