"Vol que l'Assemblea sigui capaç de legislar en tots els assumptes de les 20 àrees en les quals té capacitat per fer-ho?". Aquesta és la pregunta que les ciutadanes i ciutadans de Gal·les hauran de respondre en el referèndum de demà. Les 20 àrees a les quals es refereix la pregunta són agricultura, pesca, boscos i desenvolupament rural; monuments històrics; cultura; desenvolupament econòmic; educació; medi ambient; incendis i política de prevenció; alimentació; sistema de salut; infraestructures i transport; habitatge; política local; Assemblea Nacional de Gales; administració pública; estat del benestar; esport i lleure; turisme; planejament urbanístic; aigua i llengua gal·lesa.

Les conseqüències del referèndum

Actualment l'Assemblea de Gal·les té la potestat de legislar en aquestes 20 àrees, tot i que és necessari un procés de negociació amb el Parlament britànic per tal que les lleis relacionades amb els assumptes d'aquestes àrees puguin ser aplicades. Si el poble de Gal·les vota afirmativament en el referèndum, això significarà que tots els assumptes dins d'aquestes àrees seran legislades directament des de l'Assemblea gal·lesa sense haver de passar per un procés negociador amb Londres. El referèndum és vist des de diferents punts de vista com un plebiscit en l'aprofundiment de l'autogovern.

La dura campanya pel referèndum

Tot i que al Regne Unit es fan sondejos gairebé diàriament sobre diversos aspectes, les darreres enquestes d'opinió sobre el referèndum han anat donant  avantatge al sí, que sembla que s'ha anat incrementant durant les últimes setmanes. L'enquesta més recent va ser publicada ahir per la BBC: el sí té un avantatge de 21 punts. Molts sondejos, però, diuen que el vot dels indecisos encara segueix estant al voltant del 15% (cosa que, segons l'opinió d'alguns analistes, es deu a la complexitat de la pregunta i a la llarga campanya del referèndum).

La campanya del sí està encapçalada per la plataforma Yes for Wales, amb el principal argument que el vot afirmatiu donarà una major força a l'assemblea de Gal·les per decidir sobre els assumptes propis del país, ja que amb el sistema actual "es gasten molts diners i temps en la negociació amb Londres" en assumptes importants per legislar la vida de la societat. Els principals partits gal·lesos donen suport al sí en el referèndum, entre els quals els laboristes i els independentistes del Plaid Cymru, les dues formacions que governen en coalició.

Per la seva banda, la campanya per demanar el no al referèndum està encapçalada per la plataforma True Wales que basa la seva negativa en una dura crítica a l'actual Assemblea de Gal·les i l'acusa "de malgastar els diners de tots els gal·lesos". True Wales adverteix que, si el sí triomfa en el referèndum, serà un primer pas "per avançar en el camí d'aquells que volen separar Gal·les del Regne Unit".

[[FitxaGales]]