"La independència, en si mateixa, mai no pot ser negativa". La frase la va pronunciar ahir mateix el president d'Islàndia, Ólafur Ragnar Grímsson, i té una dimensió especial pel lloc on la va dir i davant de qui ho va fer: al Quebec i davant del primer ministre quebequès, Philippe Couillard, qui s'oposa a la independència d'aquesta nació majoritàriament francòfona.

Segons recull Ici Radio Canada, Grímsson va dir-ho després que li preguntessin si Islàndia, sent un país petit, podria tenir interès a renunciar a la seva sobirania. "La independència no és només una formalitat, i està determinada per la voluntat del poble", va dir el president d'Islàndia, qui va afegir: "No crec pas que la mida reduïda d'una nació sigui un obstacle per al seu èxit".

Grímsson va precisar que no li estava pas donant cap consell a ningú sinó que es limitava a parlar del cas d'Islàndia. I va recordar que el ciutadans islandesos, el 2010 i el 2011, van poder decidir en dos referèndums si volien assumir o no el deute que el banc Icesave havia contret amb britànics i neerlandesos. "És una elecció democràtica que vam poder fer", va dir Grímsson.

"A Europa cada cop hi ha més països petits o de mida mitjana"

La setmana passada, Grímsson va visitar Catalunya. Preguntat sobre el procés sobiranista a Catalunya Ràdio, el president islandès va dir que no seria correcte per a ell parlar sobre les relacions entre Catalunya i Espanya per raons diplomàtiques i perquè no en tenia prou coneixement.

Però tot seguit va afegir que ell podia donar l'exemple d'Islàndia, que en el moment de la seva independència (1944) tenia 160.000 habitants: "Molta gent deia llavors: 'Una nació tan petita no pot sobreviure de cap manera'". Set dècades després, "no només hem sobreviscut sinó que tenim una de les societats més benestants del món". I va recordar que a Europa cada cop hi ha "més països petits o de mida mitjana, un mosaic fascinant de comunitats i països que governen els seus propis afers".

(Imatge: Ólafur Grímsson / fotografia: Fòrum Econòmic Mundial.)