Notícia
Els indígenes d'Hondures, amb les terres envaïdes i els activistes assassinats
La relatora de l'ONU alerta de la "situació crítica" dels autòctons i de la seva indefensió davant d'invasors i criminals · Una organització del poble garífuna denuncia una "política d'estat" per a expulsar-los de les seves terres
Tauli-Corpuz assegura haver estat testimoni de "la situació crítica" que travessen els indígenes, als quals no se'ls respecta "els seus drets sobre les terres, territoris i recursos naturals". La relatora filipina diu que els autòctons estan indefensos davant "dels invasors que penetren i ocupen les seves terres, ja siguin propietaris agrícoles o llenyataires", un problema que de fet és comú a molts pobles indígenes del continent americà.
Igualment, la relatora diu que la presència de traficants de drogues i de màfies agreuja la situació de violència i impunitat en què es troben immerses aquestes comunitats. En aquest marc, "el tràfic i la prostitució" de dones i nenes indígenes són part "de les activitats del crim organitzat".
Els indígenes i afrodescendents són aproximadament el 8% de la població d'Hondures, segons dades del Minority Rights Group. S'hi inclouen els pobles lenca, pech, tawahka, xicaque, maia, miskito i garífuna.
Les ZEDE i el poble garífuna
Les queixes de Tauli-Corpuz, de fet, fa anys que són denunciades per les organitzacions d'aquests pobles. Una de les més actives és l'Organització Fraternal Negra Hondurenca (OFRANEH), representant del poble garífuna. L'entitat assegura que existeix una "política d'estat destinada a expulsar el poble garífuna de la costa nord d'Hondures, tal com pretén amb les Zones de Treball i Desenvolupament Econòmic (ZEDE)", també anomenades "ciutat model".
Les ZEDE són una unitat administrativa amb un elevat grau d'autonomia, creades el 2013 sota la presidència de Porfirio Lobo, qui va accedir al càrrec un any després del cop d'estat contra Manuel Zelaya. Segons les defineix el mateix govern hondurenc, "són espais altament atractius a la inversió nacional i estrangera", on s'hi poden crear "centres logístics internacionals", "zones econòmiques especials [...] orientades en major mesura a una economia de lliure mercat" o "zones subjectes a un sistema jurídic especial".
L'OFRANEH i unes altres 50 entitats hondurenques van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra les ZEDE, que va ser rebutjat pel Tribunal Suprem el 2014. L'entitat garífuna denuncia que el govern d'Hondures vol crear fins a cinc ZEDE als seus territoris ancestrals i tem que en alguns casos s'estiguin duent a terme preparatius sense tenir en compte els drets del poble indígena: "Honduras ha eludit de forma sistemàtica l'aplicació del Conveni 169", denuncia.
El Conveni 169 a què es refereix l'OFRANEH és un instrument de l'Organització Internacional del Treball que garanteix el dret de consulta prèvia als pobles indígenes sobre actuacions que afectin els seus territoris, i Hondures -com la majoria d'estats d'Amèrica Central i del Sud- l'ha ratificat. La seva aplicació pràctica, però, és desigual, i nombroses entitats indígenes americanes denuncien que els governs no el tenen prou en compte.
"Palma, petroli, ZEDE i narcotràfic", resumeix l'OFRANEH, "s'han convertit en la raó primordial per a promoure l'expulsió del poble garífuna del nostra territori ancestral".