Notícia
La Francofonia menor, o allà on el francès va perdent
La llengua de Molière compta amb més de 270 milions de parlants, però en alguns indrets retrocedeix en l'ús social o institucional · Sis casos d'arreu del món on el francès ja no és el que era
Jersey i Guernsey. La majoria de lingüistes agrupen sota l'etiqueta de "francès" tant la versió estàndard de l'idioma com les diverses varietats parlades al nord de França i a Valònia, les anomenades llengües d'oïl. Una d'elles és el normand, que té dues varietats parlades a les Illes del Canal: el guernseiès (a Guernsey) i el jerseiès (a Jersey). Totes dues es troben en una situació límit, parlades per poc més de l'1% de la població i, a més, generalment per gent gran. Si més no, però, el govern de Jersey duu a terme una política lingüística pròpia i ha introduït, des de fa alguns anys, l'aprenentatge voluntari del jerseiès a l'escola. Les mesures del govern de Guernsey són, però, més modestes.
Voeren (els Fourons). Aquest municipi belga té una història lingüística peculiar: tradicionalment molts dels seus habitants parlaven limburguès -una variant del neerlandès per a alguns lingüistes i una llengua separada per a d'altres- però les llengües estàndard francesa i neerlandesa hi tenien una presència destacada. El 1962, quan es va traçar la frontera lingüística oficial entre Flandes i Valònia, Voeren va quedar del costat flamenc, cosa que va provocar protestes dels francòfons, als quals els van atorgar, però, determinats drets lingüístics. L'arribada de nous veïns neerlandesos -Voeren es troba sobre la frontera belgoneerlandesa- va contribuir a deixar els francòfons en situació de minoria. Tot i així, es calcula que el 40% dels veïns encara es consideren francòfons.
Vall d'Aosta. En aquest territori alpí, autònom dins d'Itàlia, el francès mai no ha estat la llengua d'ús majoritari entre el poble -ho era el francoprovençal fins ben entrat el segle XX-, però sí l'idioma hegemònic entre les classes acomodades i l'administració. Ja el 1561 el duc Emmanuel Philibert va adoptar el francès com a llengua oficial de la vall. L'idioma va anar penetrant entre l'aristocràcia i la burgesia. El 1861, però, Aosta va quedar integrada dins del futur Regne d'Itàlia. El nou Estat va iniciar una política italianitzadora, especialment virulenta sota el règim mussolinià. Ni tan sols el reconeixement del francès com a cooficial el 1948 va aturar la regressió del francès -ni del francoprovençal. El 2001, un sondeig de la Fundació Émile Chanoux concloïa que l'italià era la llengua materna del 72% de la població, el francoprovençal del 16%, i el francès tot just de l'1%. El 58% va declarar saber parlar francès "bé" o "força bé", però l'ús social d'aquesta llengua es manté sota mínims.
Acàdia. Les províncies atlàntiques del Canadà mantenen concentracions de parlants de francès acadià, una varietat sorgida in situ a partir dels dialectes parlats pels colons francesos assentats al territori als segles XVII i XVIII. El francès acadià resisteix força a la província de Nova Brunsvic, on és llengua oficial junt amb l'anglès i té una zona de parlants molt compacta, però va retrocedint a les províncies de Nova Escòcia i de l'Illa del Príncep Eduard, on no és oficial i té els seus nuclis de parlants força dispersos.
Puducherry. Aquesta ciutat forma part d'un territori de la Unió Índia, també anomenat Pondicherry, que té el seu origen en una antiga colònia francesa cedida a l'Índia el 1954. El francès hi manté localment l'estatus d'idioma oficial, l'arquitectura i urbanisme de la ciutat recorden els de la metròpoli i París hi manté diverses institucions oficials. Hi resideix una comunitat d'expatriats francesos d'unes 10.000 persones. Però pel que fa als nadius, el francès només roman la llengua inicial d'unes 200 persones: la immensa majoria d'habitants parlen tàmil.
Ruanda. Antiga colònia belga, a Ruanda el francès va ser durant dècades la llengua de prestigi i, encara avui, n'és un dels tres idiomes oficials -els altres són el kinyarwanda i l'anglès. Malgrat això, els parlants nadius de francès són uns pocs centenars. Els governs ruandesos posteriors al genocidi de 1994 han anat distanciant-se progressivament de l'esfera d'influència francesa i han anat acostant el país a Uganda i Tanzània, països de llengua oficial anglesa. El 2008, van aprovar una llei per a substituir el francès per l'anglès a l'ensenyament, i l'ús del francès també ha reculat als mitjans de comunicació.