Notícia

Els aborígens canadencs, disposats a imitar les protestes tibetanes als jocs d'hivern de Vancouver

El representant dels pobles indígenes ha dit que estudiaran aprofitar els jocs olímpics del 2010 per a fer saber al món les seves 'condicions preocupants'.

Les “primeres nacions” del Canadà, que és com es coneixen els seus pobles aborígens que no són inuit ni métis, estan seguint amb atenció les protestes tibetanes arran dels Jocs Olímpics a Xina, i podrien seguir-ne l'exemple de cara als jocs d'hivern que l'any 2010 acollirà Vancouver.

Ho ha dit el líder de l'Assemblea de les Primeres Nacions, Phil Fontaine, que també ha recordat que la institució que lidera es va posicionar favorablement als Jocs. Segons Fontaine, no descarta les mobilitzacions perquè el govern “reguli la seva situació” i prengui mesures contra les pobres condicions de vida d'aquest sector de la població.

Els amerindis -terme que la correcció política ha substituït per primeres nacions- representen un 3'75% de la població (unes 1.172.790 persones), i concentren algunes de les principals bosses de pobresa del país. El principal problema al qual s'enfronten és la dificultat d'obtenir habitatge en condicions, juntament amb l'elevada taxa d'atur i també de suïcidis. El proper 29 de maig hi ha convocada una manifestació en què hi participaran pobles indigenes de tot el Canadà.

Els Jocs com a altaveu global
Molts pobles han mirat d'aprofitar la celebració d'uns Jocs per donar a conèixer la seva situació més enllà de les fronteres estatals. Precisament, fa mesos que es denuncien uns altres jocs d'hivern, els del 2014 a Sochi (Caucas del Nord). Allà, una sèrie d'associacions locals han promogut la campanya Sotxi, terra de genocidi denunciant, d'una banda, l'impacte ecològic que tindrà la posada en marxa dels Jocs sobre un territori ja altament turístic, i de l'altra, que el fet que el Comitè Olímpic Internacional (COI) hagi triat la Federació Russa, i específicament el Caucas, com a escenari per l'esdeveniment esportiu, legitima les “flagrants violacions dels drets humans” que periòdicament denuncien diverses organitzacions internacionals.

Precisament pel temor a moviments de denúncia, els Jocs Olímpics de Barcelona 1992 es van caracteritzar per la persecució d'alguns sectors independentistes, que més endavant van denunciar haver patit abusos i tortures. L'any 2004, el Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg va condemnar l'Estat espanyol per no haver investigat adequadament les denúncies de tortura.

Més informació: