El Consell de les Illes Òrcades acaba de crear un grup de treball per "sospesar l'impacte de la reforma constitucional" que es podria produir a Escòcia després del referèndum d'independència de l'any vinent. Segons ha anunciat el Consell de les Òrcades, el grup de treball analitzarà tres grans temes: les "amenaces i oportunitats" de la reforma per a les illes, quines haurien de ser les reivindicacions de les Òrcades en cas que hi hagués un canvi d'estatus a Escòcia, i si caldria adoptar una posició conjunta amb els altres dos arxipèlags septentrionals (les Shetland i les Hèbrides).

Steven Heddle, president del grup de treball, ha dit que l'objectiu d'aquesta tasca és "assegurar-se que les Òrcades conservin del seu destí", assoleixi Escòcia la independència o no. Per Heddle, cal que durant els propers anys hi hagi "una veu clara" de les Òrcades que representi "les aspiracions" de l'arxipèlag.

Més contundent és Tavish Scott, el diputat de les illes Shetland al Parlament Escocès, qui veu bé la decisió dels seus veïns de les Òrcades i anima el Consell Insular de les Shetland a fer el mateix. Segons Scott, cas que Escòcia esdevingui independent, l'arxipèlag haurien de reclamar "allò que és seu per justícia". I "allò que és seu", per a Scott, són dues coses: el dret de decidir si les illes volen romandre dins del Regne Unit si Escòcia s'independitza, i una part dels beneficis econòmics derivats de l'explotació del petroli de la mar del Nord.

El diputat ha enviat una carta al primer ministre escocès, Alex Salmond, en el qual li recorda: "Si voleu un debat sobre el futur d'Escòcia, heu d'acceptar que les Shetland voldran determinar el seu propi futur". En relació amb la gestió del petroli, Scott planteja a Salmond l'exemple de les Fèroe, un cas d'arxipèlag no independent (forma part de Dinamarca) que gestiona les llicències d'extracció de petroli a les seves aigües.

Reacció a les paraules d'un exministre

La carta adreçada a Salmond és la reacció de Scott a les paraules que va pronunciar abans-d'ahir l'exministre escocès Stewart Stevenson, qui, escriu el Telegraph, considera que les illes tenen una població massa petita per poder reclamar cap mena de dret sobre els beneficis del petroli. Scott pertany al Partit Liberaldemòcrata, oposat a la independència d'Escòcia.

El partit de Salmond, l'SNP, d'entrada s'oposa al fet que de resultes del referèndum, unes parts d'Escòcia quedessin dins del Regne Unit, i unes altres a fora. Una pràctica així podria desembocar en una situació com la que es viu a les illes Comores. En aquell país africà, el "sí" va guanyar àmpliament el referèndum d'independència el 1974. En una sola illa, Mayotte, va guanyar el "no", i de resultes, França en va conservar la possessió fins al dia d'avui. El govern comorià continua reivindicant avui dia que la partició de les Comores va ser il·legal, perquè al referèndum la nació votava com un tot.

No obstant això, fa uns mesos el diputat Angus MacNeil va admetre en una entrevista a la BBC que "no es podria impedir" (en termes democràtics, s'entén) que les Òrcades i les Shetland romanguessin dins del Regne Unit si en aquests dos arxipèlags hi hagués "una força per a l'autodeterminació" prou forta.