El nou marc institucional que el govern basc, format pel Partit Nacionalista Basc (PNB), vol per a l'Euskadi dels propers anys s'haurà de dibuixar en una ponència parlamentària que l'executiu encapçalat per Iñigo Urkullu (imatge esquerra) convocarà expressament. Així ho va explicar el president basc ahir, en la presentació del programa de govern per a la present legislatura. Un programa que també aposta per avançar en l'articulació d'un espai comú entre Euskadi, Navarra i el País Basc del Nord. Però algunes absències en el redactat han estat criticades des de fonts de l'esquerra independentista.

L'epígraf del "nou estatus polític" era, probablement, el que tenia més ulls posats al damunt. En el pla presentat per Urkullu, la ponència parlamentària haurà d'elaborar "un text articulat que serà remès per a la seva aprovació" al Parlament basc. En paral·lel, la presidència del govern basc impulsarà unes "jornades internacionals" i un "procés participatiu" que posi en comú "propostes i iniciatives vinculades al nou model constituent pretès". El resultat de la ponència s'haurà de "sotmetre al contrast popular".

Aquest nou estatus afectarà, en qualsevol cas, Euskadi. Pel que fa als altres territoris del País Basc (Navarra i el País Basc del Nord), l'executiu d'Urkullu parla "d'enfortir les relacions" amb ells mitjançant els vincles que permeti l'euroregió Aquitània-Euskadi, defensant plegats la llengua basca o concertant qüestions relatives a les infraestructures.

Crítiques des de l'esquerra independentista

El programa d'Urkullu no ha caigut gaire bé entre les files de l'esquerra independentista. Laura Mintegi, portaveu del grup parlamentari d'EH Bildu, ha dit que la presentació del president basc va ser un cúmul de "bones intencions" que no es concreten en res pràctic. Mintegi també ha criticat que algunes pràctiques del govern d'Urkullu van exactament en la línia contrària del que ahir va propugnar el president.

Mentre, el diari abertzale Gara escrivia ahir un article crític amb Urkullu, al qual acusava d'haver eliminat, del seu programa de govern, la referència a l'any 2015 com a data del referèndum popular que haurà de donar el "sí" o el "no" a la proposta de la ponència parlamentària. Aquesta referència, recorda el rotatiu, estava continguda al programa electoral del PNB.