Breu
L’hindi, cada cop més hegemònic com a llengua materna de la població índia
Més del 43% dels indis el tenen com a idioma inicial, sis punts més que fa 40 anys
Aquesta xifra necessita un matís important, i és que inclou no només l’hindi estricte sinó totes les variants que li són properes, que formen un contínuum dialectal i que estan reconegudes oficialment a l’Índia com a part de l’hindi. L’hindi estricte, segons el cens, té 322 milions de parlants.
El bengalí, el marathi i el telugu són les tres llengües que se situen a continuació, cadascuna amb més de 80 milions de parlants. El bengalí, però, és parlat també a la veïna Bangladesh i en diversos països de l’emigració. En total, suma pel cap baix 250 milions de parlants arreu del món.
Les altres llengües que superen els 50 milions de parlants materns a l’Índia són el tàmil, el gujarati i l’urdú. Aquesta darrera —molt similar a l’hindi però amb una càrrega política, religiosa i social ben diferenciada— és l’única de les 15 primeres llengües del país que perd parlants.
Entre les curiositats del cens destaca la presència del sànscrit, llengua litúrgica de l’hinduisme. 24.800 indis van declarar que era el seu idioma matern.