Fitxa de país

Poble tàtar de Crimea
Qırımtatarlar

Dades generals
Població
230.000 persones a Crimea (cens 2014)
Superfície
27.000 km2 (superfície total de Crimea)
Institucions
República de Crimea, Ciutat Federal de Sebastòpol (segons la Federació Russa); Mejlis, Qurultay, República Autònoma de Crimea i ciutat especial de Sebastòpol (segons Ucraïna)
Ciutats importants
Sebastòpol, Simferòpol, Bakhtxissarai
Administració estatal
Ucraïna (de jure), Federació Russa (de facto)
Llengües territorials
tàtar de Crimea, rus, ucraïnès, entre d'altres
Llengües oficials
Rus, ucraïnès, tàtar de Crimea (República de Crimea)
Cultura religiosa
Islam sunnita
Festa nacional
26 de juny (Dia de la Bandera Nacional)

Introducció

Els tàtars de Crimea —cal no confondre’ls amb els tàtars del Tatarstan— són un poble autòcton de la península de Crimea, on actualment formen al voltant del 13% de la població total. La seva llengua històrica, que encara mantenen en part, és el tàtar de Crimea, tot i que durant el segle XX una part cada cop més gran d’aquest poble ha adoptat la llengua russa. Són majoritàriament musulmans sunnites.

Els tàtars de Crimea van formar-se com a poble diferenciat durant l’època del Khanat de Crimea (segles XV-XVIII). Sota l’Imperi rus (segle XIX) eren majoria demogràfica a Crimea. L’assentament progressiu de russos, ucraïnesos i altres pobles en va reduir la proporció al 35% (final del XIX) i 25% (inici de l’època soviètica).

El 1944, Stalin va deportar els tàtars de Crimea cap al centre d’Àsia i Sibèria, acusant-los d’haver col·laborat amb l’ocupació alemanya. El seu retorn massiu cap a la península no va tenir lloc fins a la independència d’Ucraïna.

Des de l’annexió de Crimea per part de Rússia el 2014, els drets col·lectius del poble tàtar han estat cada cop més restringits per part de les autoritats russes.

La disputa de Crimea

El febrer de 2014, i després dels esdeveniments de la revolució ucraïnesa, tropes especials russes van ocupar punts claus de Crimea, incloent-hi l’edifici del Parlament. El 27 de febrer, els diputats van ser forçats a votar a favor d’un nou govern encapçalat per Serguei Aksiónov. L’11 de març, la República Autònoma de Crimea i la ciutat de Sebastòpol van aprovar una declaració d’independència conjunta, com a República de Crimea. El 16 de març, en un referèndum organitzat sota ocupació militar i considerat il·legítim per Ucraïna, les organitzacions tàtares i la major part de països del món, el 96% dels votants van aprovar l’ingrés a la Federació Russa, segons les dades oficials. El 21 de març es va completar l’ingrés de Crimea a Rússia.

D’ençà, Crimea és objecte d’una disputa territorial entre Ucraïna i Rússia. Ucraïna considera que l’annexió va constituir una violació del seu dret a la integritat territorial i que es va dur a terme per procediments il·legals, punt de vista compartit per la majoria d’estats del món i per la majoria d’organitzacions tàtares. Rússia assegura per contra que Crimea va exercir el seu dret d’autodeterminació de manera legítima, que va esdevenir breument un estat sobirà i que només després va ingressar a la Federació Russa.

El 27 de març de 2014 l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar una resolució no vinculant a favor de la integritat territorial d’Ucraïna amb Crimea dins de les seves fronteres i contra l’annexió per part de Rússia. 100 membres van votar-hi a favor, 11 en contra, 58 s’hi van abstenir i 24 en van estar absents.

Llengua

La llengua pròpia d’aquest poble és el tàtar de Crimea, un idioma pertanyent a la branca kiptxak de la família turquesa. Així, per tant, el tàtar de Crimea està emparentat amb idiomes com el turc, l’àzeri, el kazakh, el tàtar del Volga, el baixkir o el karatxai-balkar.

El tàtar de Crimea té estatus de llengua oficial a la República de Crimea juntament amb el rus i l’ucraïnès. A la pràctica, les autoritats empren exclusivament el rus com a idioma oficial.

Segons Ethnologue, el tàtar de Crimea compta amb una mica més de mig milió de parlants a tot el món. Al voltant d’un quart de milió de persones van declarar el tàtar de Crimea, o el tàtar a seques, com la seva llengua materna al cens rus de 2014 a la península de Crimea. Això no significa necessàriament que totes aquestes persones el dominin; una part poden considerar el tàtar com a llengua materna pel fet de ser l’idioma del seu grup nacional.

Identitat

Els tres pilars bàsics de la identitat dels tàtars en relació amb la resta de la població de Crimea són la memòria compartida d’una presència ininterrompuda a la península des de la fundació del khanat de Crimea, la llengua tàtara de Crimea i la religió musulmana.

Segons el cens rus de 2014, al voltant del 15% de la població de la República de Crimea i l’1,5% de la població de la ciutat federal de Sebastòpol s’identifiquen com a tàtars. En total, són al voltant de 250.000 persones a Crimea, la qual cosa significa que la major part viuen fora de la península: se n’estima la mateixa quantitat a l’Uzbekistan —persones que no van retornar de l’exili de 1944 i els seus descendents—, diverses desenes de milers a Ucraïna i un nombre indeterminat a Turquia.

El Parlament d’Ucraïna va reconèixer els tàtars com a “poble autòcton” el març de 2014, quan el país ja havia perdut el control de Crimea. La Federació Russa reconeix els tàtars com a “minoria nacional”.

Política i organitzacions

Les dues unitats administratives de la Federació Russa corresponents a Crimea són la República de Crimea (83% de la població i 96% del territori de la península) i la Ciutat Federal de Sebastòpol (17% de la població i 4% del territori). Com s’ha dit abans, els tàtars són minoria en totes dues unitats.

Pel que respecta específicament als tàtars de Crimea, fins a l’annexió russa, el Mejlis i el Qurultay n’eren les dues institucions representatives principals i oficialment reconegudes.

El Mejlis (33 membres) és un organisme executiu i representatiu permanent, elegit per a un període de cinc anys pel Qurultay, que fa funcions parlamentàries i només es reuneix a petició del Mejlis, com a mínim un cop cada dos anys i mig. La població tàtara de Crimea i els membres de les seves famílies amb nacionalitat ucraïnesa o residents a Ucraïna tenen dret de vot per a elegir els 250 membres del Qurultay.

Ucraïna continua reconeixement el Mejlis com a òrgan representatiu dels tàtars de Crimea.

El 2016, el Mejlis va ser declarat il·legal per part dels consells suprems de Rússia i de Crimea. L’organisme es troba des de llavors a l’exili a Kíev, denuncia la repressió del poble tàtar de Crimea sota l’ocupació russa i reclama el dret a l’autodeterminació nacional dels tàtars. Tot i així, ateses les circumstàncies, ha perdut capacitat d’influència entre els tàtars de Crimea.

En el pla religiós, el 1992 es va fundar l’Administració Espiritual dels Musulmans de Crimea, més habitualment coneguda com a Muftiyat, vinculada estretament amb el Mejlis —que, no obstant això, és una organització laica. El Muftiyat defensa un islam arrelat en les tradicions del poble tàtar de Crimea i s’oposa a corrents forans com els de Hizb ut-Tahrir o els Germans Musulmans. Amb l’ocupació russa, el Muftiyat s’ha escindit: la part que ha romàs lleial al Mejlis s’ha instal·lat a l’exili a Kíev mentre que el sector que ha preferit col·laborar amb les noves autoritats russes ha format el Muftiyat de Taurida, l’ens oficialment reconegut per Rússia.

Sota l’ocupació russa han aparegut associacions de suport mutu i de denúncia de la persecució que pateixen els tàtars de Crimea. La més destacada és Solidaritat de Crimea.

Referències

Münster, Anna. "Transnational Islam in Russia and Crimea". Research Paper, Chatham House, 2014

Muratova, Elmira. The Transformation of the Crimean Tatars’ Institutions and Discourses After 2014”. Journal of Nationalism, Memory & Language Politics, vol. 13:1.

Osipov, Alexander. “What do the Crimean Tatars face in Crimea?”. ECMI Issue Brief, n. 32, 2014.

(Darrera actualització: desembre 2020.)