Les autoritats tailandeses han reconegut aquesta setmana haver retornat 1.300 refugiats rohingyes cap a Birmània, país d'on havien sortit, fugint d'una persecució de caràcter ètnic. És el primer cop que Tailàndia ho reconeix obertament. En declaracions a Associated Press, el lloctinent general de la policia Pharnu Kerdlarpphon ha assegurat que els retorns han estat "voluntaris", per part de persones que "no veien cap futur a Tailàndia" i que "han escollit tornar a Tailàndia".

Human Rights Watch, però, dubta del procediment seguit per les autoritats tailandeses. En declaracions a Anadolu Agency, el director de l'entitat a Tailàndia, Sunai Pasuk, diu que la seva organització està "molt preocupada" perquè són precisament les autoritats birmanes les "responsables de les violacions dels drets humans contra els rohingyes en primer lloc". L'Associació per als Pobles Amenaçats diu que la decisió de Tailàndia "viola els paràmetres del dret humanitari internacional". L'entitat alerta també del perill que els rohingyes refugiats a Bangladesh (que podrien ser al voltant de 330.000, la majoria en situació irregular) també puguin ser repatriats per part del govern d'aquest país.

Entitats com HRW acusen el govern birmà de no fer res per evitar les persecucions contra els rohingyes. Aquest poble, de fe musulmana, és originari de la regió de Bengala, però la seva presència a l'estat d'Arakan (Birmània) està documentada des de fa segles. Però malgrat aquesta presència secular, hi ha líders del poble rakhine (budista, originari d'Arakan) que consideren els rohingyes com a immigrants il·legals.

El 2012 va esclatar una onada de violències entre rakhines i rohingyes que va provocar prop de 200 morts i 140.000 desplaçats interns -la majoria dels quals rohingyes-, als quals cal afegir els centenars de milers que han fugit cap a Bangladesh, Birmània i Malàisia.

(Imatge: desplaçats rohingyes a Birmània / fotografia de Mathias Eick EU/ECHO.)