Notícia
La llei de consultes basca evidencia la distància entre PNB i EH Bildu
L'esquerra abertzale vol aprovar la proposta abans que acabi la legislatura el 2016 · La llei obriria la porta a una votació sobre la independència · El PNB ho considera prematur i diu que el debat s'ha de fer a la ponència d'autogovern
La proposta d'EH Bildu permetria "poder preguntar de forma legal als ciutadans i ciutadanes" dels tres territoris "sobre el futur polític, econòmic i social que volen per al seu país", en paraules d'Hasier Arraiz, diputat de Bildu al Parlament d'Euskadi. L'aprovació d'aquesta llei obriria la porta, d'acord amb la legislació basca, per a convocar una votació sobre la independència d'Euskadi.
Segons Arraiz, la proposició de llei podria començar a debatre's el 4 de febrer, i hauria de poder-se aprovar abans que no acabi la legislatura actual -conclourà a la tardor de 2016- perquè "es donen les condicions per a aribar a un acord entre aquesta majoria àmplia que compartim la defensa del dret a decidir".
Aquesta "majoria àmplia" la formen Bildu i el PNB, que conjuntament tenen 48 dels 75 escons de la cambra basca. Però els penabistes han reaccionat amb crítiques a la iniciativa de Bildu. Per al partit que encapçala Andoni Ortuzar, primera caldria haver-se "posat d'acord sobre què decidirem, qui decidirem, quan decidirem i com decidirem", i només després acordar "els instruments".
El president d'Euskadi, Iñigo Urkullu (PNB), ha considerat que Bildu està presentant aquesta iniciativa "amb una necessitat interna i amb caràcter electoralista" i que aquesta qüestió s'hauria de debatre a la ponència d'autogovern constituïda al Parlament d'Euskadi el març de 2014, amb participació de tots els partits de la cambra.