Notícia

El resultat electoral d’Israel dóna peu a un reguitzell de càbales sobre pactes, amb els islamistes fins i tot

La Llista Àrab Unida es postula per a arribar acords sobre la formació del futur govern · El bloc contrari a Netanyahu mira de conformar una coalició heterogènia per a fer fora el primer ministre

El primer ministre Israelià, Benjamin Netanyahu, en campanya.
El primer ministre Israelià, Benjamin Netanyahu, en campanya. Autor/a: Benjamin Netanyahu's Twitter account
Les quartes eleccions en dos anys a Israel tornen a deixar un arc parlamentari fragmentat i sense majoria sòlida en cap dels blocs polítics. El Likud del primer ministre Benjamin Netanyahu s’assegura de nou el grup parlamentari principal de la Knesset (30 escons de 120 amb gairebé tots els vots escrutats) però, sumant-hi els seus socis habituals, no arriba als 61 escons necessaris per a formar govern.


El bloc que a priori podria reunir Netanyahu al seu voltant inclou els dos partits religiosos ultraortodoxos, o haredim (Xas, amb nou escons, i Judaisme Unit de la Torà, amb set), la ultradreta del Partit Religiós Sionista (sis) i la dreta de Yamina (set), el partit de l’exministre de Defensa Naftali Bennett. Els resultats —amb l’escrutini molt avançat i, sembla, amb poques opcions de canvi— apunten que aquests partits restaran amb 59 escons.

Encara més: ni tan sols és clar que Yamina se sumi a la coalició. Bennett va sortir del govern de Netanyahu el maig de 2020 —quan el Likud va arribar a un acord de govern amb el partit liberal Blau i Blanc, de Benny Gantz— i ara se’n guarda de comprometre’s amb el primer ministre.

Encara que Netanyahu i Bennett finalment s’entenguessin, encara els mancarien dos escons. Una primera possibilitat seria provar d’aconseguir el suport d’un parell de desertors dels dos partits dretans oposats a Netanyahu: Yisrael Beytenu (set escons) i Nova Esperança (sis). La número dos de la llista de Nova Esperança, Yifat Shasha-Biton, ha assegurat que ja ha hagut de rebutjar una oferta del Likud per a abandonar el seu grup i unir-se a un nou executiu de Netanyahu.

L’opció aparentment inversemblant: un acord amb els islamistes

L’altra opció passa per la Llista Àrab Unida (Ra’am en hebreu) un partit àrab islamista de la tradició dels Germans Musulmans. La Llista Àrab Unida ha aconseguit quatre escons que poden donar a Netanyahu la majoria. El seu líder, Mansour Abbas, ha assegurat que “no exclou a ningú” per a un possible pacte, sempre i quan, ha avisat, s’atenguin els problemes socioeconòmics que pateix la població àrab d’Israel. El diari Israel Hayom, conegut per la seva inclinació pro-Netanyahu, assegura que la Llista Àrab Unida ja ha iniciat converses amb el bloc de Netanyahu.

Dins del Likud, un pacte amb els islamistes —que a priori no passaria per la seva entrada al govern, sinó per un suport extern— provoca divisions. Alguns diputats consideren que seria un mal menor per tal d’evitar unes cinquenes eleccions, tot i que Netanyahu, d’entrada, descarta el pacte. Fora del Likud, Naftali Bennett també s’hi oposa.

La Llista Àrab Unida també ha avisat que li seria molt difícil de participar d’un acord on hi hagués el Partit Religiós Sionista, una formació obertament antiàrab amb un líder, Bezalel Smotrich, que parla d’implementar la llei religiosa jueva a Israel. Smotrich, per la seva banda, ha descartat de negociar cap mena de suport, intern o extern, amb la llista d’Abbas. Aquest veto impediria, de nou, que Netanyahu sumés els 61 escons que li calen.

Tot i l’acostament d’Abbas a Netanyahu, la Llista Àrab Unida també ha reconegut que una coalició de centreesquerra podria ser més receptiva a les seves demandes que no pas una de dretes.

La divisió dels partits àrabs

La Llista Àrab Unida formava part de la Llista Unificada —la coalició dels partits àrabs d’Israel— fins que aquest febrer va decidir sortir-ne. Els altres partits àrabs consideren que Mansour Abbas és un soci no fiable, atès que durant els darrers mesos ha conreat relacions polítiques amb Netanyahu. A això se suma la divisió ideològica entre l’islamisme conservador de la Llista Àrab Unida i el progressisme laic de la resta de partits àrabs.

Abbas opina que, tard o d’hora, pot arribar a entendre’s amb la dreta israeliana en dos dels problemes que més afecten les comunitats àrabs d’Israel —la criminalitat i l’amuntegament urbà— des d’un enfocament socialment conservador.

És un camí oposat al que propugnen els partits de la Llista Unificada, que rebutgen la col·laboració amb la dreta israeliana. Com a alternativa, la Llista Unificada preferiria un acord ampli que inclogués tot l’espectre polític israelià des del centre fins a l’esquerra. Espectre que té com a partit principal els liberals de Yesh Atid, que han obtingut 17 escons. El seu líder, Yair Lapid, ha dit durant la campanya que estaria disposat a cercar el suport de la Llista Unificada (sis escons).

Però aquest bloc, on també figuren Blau i Blanc (vuit escons), el Partit Laborista (set) i Meretz (sis), tampoc té majoria, ni que s’hi sumin els dos partits de dretes contraris a Netanyahu (recordem, Yisrael Beytenu i Nova Esperança), amb els quals arriba a 57 escons. Així que a Lapid —o a qualsevol altre líder que ho intentés, com Gantz— li caldria sumar també el suport dels quatre diputats de la Llista Àrab Unida o bé comptar que Bennett finalment giri l’esquena a Netanyahu. En aquest cas, la participació de Yamina faria innecessari el concurs del partit islamista.

Amb un o l’altre, seria un acord previsiblement inestable, amb vuit partits de dreta i esquerra als quals només els uneix un interès: fer fora Netanyahu del càrrec, per a la qual cosa algunes fonts apunten a una maniobra entre diversos partits per a aprovar una llei al Parlament que impedeixi al primer ministre de tornar a ocupar el càrrec. Independentment d’això, en aquesta anàlisi de Ynet es detallen altres combinacions de govern, però per a totes i cadascuna, el diari conclou que les seves probabilitats són escasses.

Unes cinquenes eleccions a la vista?

El 7 d’abril, el president d’Israel, Reuven Rivlin, ha d’encarregar la formació de govern a algun líder. Com que el Likud ha estat, de molt, el partit més votat, en teoria aquesta persona hauria de ser Netayahu. Però si abans d’aquella data algú altre —Lapid, Gantz...— pot garantir-se el suport de 61 escons, podria rebre directament l’encàrrec. Si el primer encarregat fracassa, el president pot encomanar la tasca a un altre dirigent.

Segons els mitjans israelians, s’esperen setmanes de converses i negociacions. Si finament ningú és capaç d’assolir la xifra dels 61 suports, o si ho és però la coalició dura poc, Israel s’encaminaria a les que serien les cinquenes eleccions des d’abril de 2019.