Notícia

Es compleixen 20 anys de la independència de facto de l'Alt Karabakh

Es tracta d'un dels 'conflictes congelats' al límit de l'ex URSS que podrien desvetllar-se amb la independència de Kosovo · És poc probable que les eleccions presidencials celebrades dimarts a Armènia canviïn gaire la situació d'aquest petit Estat autoproclamat.

El 20 de febrer de 1988 la regió autònoma de l'Alt Karabakh, de majoria armènia però que pertanyia al soviet de l'Azerbaidjan, va aprovar una resolució segons la qual passava a integrar-se al soviet d'Armènia. Al cap d'uns mesos començava una guerra que enfrontaria Armènia i l'Azerbaidjan fins a l'any 1994, tot i que mai es va arribar a signar cap acord de pau.

Vint anys després, l'Alt Karabakh és un Estat independent de factoamb un govern provisional, malgrat que encara estigui dins les fronteres de l'Azerbaidjan i, a la pràctica, depengui de l'ajut de l'Estat armeni.

Precisament aquest dimarts s'han celebrat eleccions presidencials a Armènia, que ha guanyat Serge Sarkisian, l'actual primer ministre i successor natural del president sortint. La qüestió del Karabakh ha estat present durant la campanya, si bé no hi ha diferències abismals entre les visions dels dos candidats majoritaris, Sarkisian i Levon Ter Petrossian, que ja va ser president de la República entre 1991 i 1998.

Tanmateix, els dos líders s'acusen mútuament de "vendre's" a l'Azerbaidjan per resoldre el conflicte. Ter Petrossian acusa l'actual govern de "prolongar les negociacions [sobre l'Alt Karabakh] per mantenir l'statu quo a la regió disputada", mentre que Sarkisian culpa el seu contrincant de "voler rendir el Karabakh el 1998", segons informa IWPR. En aquesta mateixa línia, altres candidats han acusat l'expresident de dur una política "derrotista".

L'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) va crear el 1992 un departament especial, el Grup Minsk, per trobar una solució al conflicte pacífica i dialogada entre Armènia i l'Azerbaidjan. Avui Nicolas Sarkozy, president de la República francesa (que, juntament amb els EUA i Rússia, lidera el Grup Minsk), ha felicitat el guanyador de les eleccions i ha declarat que "des de la copresidència del Grup Minsk, França treballarà en favor d'una resolució pacífica del conflicte de l'Alt Karabakh", ha informat PanArmenian.

En un article del passat 31 de gener, International Crisis Group (ICG) alertava de les elevades xifres d'adquisició d'armament per part tant d'Armènia com de l'Azerbaidjan, cosa que, combinada amb una "retòrica bel·ligerant" en època electoral, podia menar a una nova escalada del conflicte si la mediació internacional no hi actua aviat. "La comunitat internacional", diu Sabine Freizer, d'ICG, "hauria de transmetre a Armènia i l'Azerbaidjan la necessitat de fer progressos en les converses de pau i deixar d'ignorar el conflicte en els seus paquets d'ajuda internacional".

 

Més informació: