Notícia
Itàlia a Europa de les Nacions
Aquesta primavera, Itàlia ha estat notícia després de la crisi del Govern Prodi i la conseqüent elecció de Silvio Berlusconi. Però més enllà d'aquest fet, àmpliament difós pels mitjans de comunicació d'arreu, dues nacions sense estat han celebrat les seves eleccions. Es tracta de la Vall d'Aosta i el Friül, les dues del nord de l'Estat.
Els friülesos voten pel canvi
El passat 13 i 14 d'abril, coincidint amb les eleccions estatals legislatives, el Friül celebrava eleccions a tres nivells: autonòmiques al Consell Regional, provincials a Udine i municipals a Udine capital. Curiosament, les tres eleccions han comportat un canvi sobtat dels equilibris de poder. Cap dels candidats ha sortit reelegit.
A les autonòmiques, els resultats van ser una reproducció a petita escala de les eleccions estatals, tot i que la sorpresa va ser major: va guanyar el Popolo della Libertà amb 21 escons que, amb l'ajut dels 8 de la Lega Nord, van dur Renzo Tondo al capdavant del Consell Regional, després d'una legislatura a l'oposició. La coalició d'esquerres, liderada pel fins llavors president Riccardo Illy, va caure dels 31 als 23 escons.
La nova estada de Renzo Tondo al capdavant del Govern friülès -ja va estar-hi entre el 2001 i el 2003- significa el retorn d'una persona sensible amb la qüestió de les nacions sense Estat i les llengües minoritzades. Aquest fet és important en el cas d'Itàlia, on la qüestió dels drets col•lectius no queda recollida en els programes electorals de cap dels grans partits de forma específica.
Alguns dels reptes importants de la nova legislatura són l'Estatut d'autonomia i el seguiment i aplicació de la llei sobre la llengua friülesa, aprovada l'any passat, i que dependrà en bona mesura de la voluntat de l'Estat.
Pel que fa a la província d'Udine -és una de les tres que formen la Regió administrativa del Friül-Venècia Júlia- Pietro Fontanini, de la coalició de centre-dreta, substitueix Marzio Strassoldo, de Forza Italia, que pateix una derrota estrepitosa en obtenir menys del 2% dels vots i cap representant provincial. En canvi, la coalició guanyadora n'obté 18, i l'esquerra 11.
També Fontanini és favorable al caràcter nacional del Friül. De fet, l'any 1986 va assistir a la primera edició de la Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa Occidental (CONSEU).
A la ciutat d'Udine, mentrestant, va guanyar la coalició de centreesquerra. Amb el Partito Democratico, l'exrector de la Universitat d'Udine Furio Honsell desbancava Sergio Cecotti, de la Lega Nord, amb una àmplia victòria. Honsell, malgrat haver nascut a Gènova, lluny del Friül, és considerat un personatge favorable a la llengua i cultura friüleses, gràcies en part al seu rol al capdavant de la Universitat on, segons La Patrie dal Friûl1, "ha estat a la primera línia en moltes batalles a favor de la llengua friülesa". Honsell va jurar el seu càrrec en italià i friülès, i va nomenar Kristian Franzil, com a responsable de Política Lingüística del Govern del Friül.
D'altra banda, val la pena destacar que la comunitat eslovena del Friül ha aconseguit situar dos membres al Parlament autonòmic, l'un amb Slovenska Skupnost (Unió Eslovena), i l'altre amb La Sinistra-l'Arcobaleno (L'esquerra-Arc de Sant Martí). També la senadora Tamara Blazina, amb el Partito Democratico (Partit Democràtic, s'ha convertit en la única representant eslovena al Parlament italià.
L'autonomisme es consolida a la Vall d'Aosta
Unes setmanes més tard, el 24 de maig, al petit país alpí, la Union Valdôtaine (Unió Valldostana) manté el seu lideratge pràcticament intacte. Malgrat una lleugera davallada en vots i diputats, segueix essent el partit més votat, i la seva coalició amb altres partits autonomistes suma 23 dels 35 escons.
La Union Valdôtaine ha perdut un escó respecte a les darreres eleccions, un descens molt suau si es té en compte que el partit ha sofert una escissió, la del Vallée d'Aoste Vive-Renouveau Valdôtain, que s'ha passat a la coalició autonomista progressista, amb la qual ha obtingut cinc diputats.
Una vegada més, els resultats mostren com les dinàmiques electorals a la Vall d'Aosta són completament diferents a les de la resta de l'Estat; els partits forts d'àmbit estatal (Partito Democratico i Popolo delle Libertà) obtenen aquí uns resultats discrets: tres i quatre escons, d'un total de 35.
Aquestes eleccions eren les primeres després d'un canvi en la llei electoral, que introdueix un "premi a la majoria": la llista que obté més de la meitat dels vots, té assegurats 21 escons sobre 35. D'altra banda, si bé UV va guanyar les eleccions, el president sortint, Luciano Caveri, no va ser reelegit, ja que va quedar en setena posició en el sistema de llistes obertes. El va substituir Augusto Rollandin.
La Vall d'Aosta és una de les autonomies amb estatut especial dins l'Estat italià, la qual cosa li dóna més autogovern que les altres regions italianes, sobretot en matèria econòmica. Gaudeix d'un règim semblant al concert econòmic basc. Això també es manifesta en el seu arc parlamentari, on hi trobem molts menys partits estatals que a cap altre territori de l'Estat. A més a més, els successius Governs de la Vall d'Aosta s'han caracteritzat molt sovint per donar suport els altres pobles sense Estat a Europa. L'octubre passat, per exemple, va acollir la setena edició de la Conferència de Nacions Sense Estat d'Europa (CONSEU).
Lega Nord, del federalisme a l'extrema dreta
Resultats
Comú d'Udine
Furio Honsell
Vots: 24.907
%: 52,7
Pd 13
Innovare con Honsell 6
Sinistra Arcobaleno 2
Cittadini per il Sin 2
Idv 1
Enzo Cainero
Vots 22.301
% 47,2
Pdl 7
Lega Nord 2
Udc 1
Lista Cainero 1
Udine Cainero Sind. 1
Vall d'Aosta
Coalició autonomista
Union Valdôtaine - 17
Stella Alpina - 4
Fédération Autonomiste - 2
Coalició autonomista-progressista
Partito Democratico - 3
Vallée d'Aoste Vive-Renouveau Valdôtain - 5
Centre-dreta
La Casa delle Libertà - 3