Un nou país llatinoamericà se suma a la llista dels Governs d'esquerres que incorporen, amb més o menys èmfasi, la qüestió dels drets dels pobles autòctons. Aquest cop es tracta d'El Salvador, que aquest cap de setmana ha celebrat unes eleccions presidencials que han acabat amb vint anys de govern conservador de l'Aliança Republicana Nacionalista (Arena). El futur president, Mauricio Funes, concorria a les eleccions al capdavant del Front Farabundo Martí per l'Alliberament Nacional (FMLN), un partit polític d'esquerres que té els seus orígens en la guerrilla marxista que, durant la guerra civil, va lluitar contra les forces armades d'El Salvador.

Durant dècades, les comunitats indígenes han estat a la cua de tots els indicadors econòmics d'un país que és encara en vies de desenvolupament. Segons Minority Rights Group, només el 5% dels indígenes tenen propietats, mentre que entre els no indígenes, la proporció puja fins el 95% . Per això, és un fet destacable que el nou president, Mauricio Funes, hagi inclòs el reconeixement dels drets d'aquestes comunitats. Al seu programa [pdf], l'FMLN diu que "reconeixerà l'exitènica i els drets dels pobles naturals o indígenes, i promourà el seu reconeixement institucional legal, així com el compliment dels drets individuals i col·lectius internacionalment establerts".

El canvi plantejat per Funes no es limita a declaracions generals, sinó que assegura accions concretes, com per exemple donar valor de llei a la Declaració Universal dels Pobles Indígenes de les Nacions Unides i reconèixer la terra com a "entorn indispensable pel desenvolupament de les comunitats dels pobles indígenes". També s'adscriu a l'altre gran document de referència en el món indigenista, el conveni 169 de l'Organització Internacional del Treball, que reconeix els drets laborals i la capacitat de decisió dels pobles indígenes.

La immensa majoria de la població salvadorenya és mestissa. Les xifres de pobles indígenes es mouen entre el 2 i el 10% de la població, segons les fonts. Aquesta darrera xifra la dóna Minority Rights Groups, que parla de 600.000 persones sumant els nahua-pipil -la comunitat majoritària-, els lencas i els kakawira.

Més informació:

• Programa electoral de l'FMLN
• DiarioCoLatino.com: ¡Funes Presidente!
• ContraPunto: Fmln festeja triunfo a metros de Residencia Presidencial