La decisió del Govern espanyol de retirar les tropes de Kosovo ha posat en entredit la traça de l'Administració Zapatero en matèria de política internacional, a més d'evidenciar fins a quin punt pot arribar a supeditar les seves missions internacionals a les qüestions de política estatal. A l'arena internacional, els Estats Units van ser els primers a dir, a principis de setmana, que estaven "profundament decebuts" per la decisió anunciada uns dies abans per la ministra de defensa, Carme Chacón, de retirar tot el contingent militar. Després va ser el secretari general de l'OTAN, Jaap de Hoop Scheffer, qui va mostrar el seu desacord per l'anunci, i va lamentar que la decisió no s'hagués pres en el marc de l'aliança atlàntica.

Al Congrés dels Diputats, l'òrgan legislatiu espanyol, el principal partit de l'oposició ha aprofitat el tema per extreure'n una marge de desgast al PSOE, tot i que, com han afirmat en diverses ocasions, el Partit Popular també estigui ferrenyament oposat a l'autodeterminació de Kosovo. El líder popular, Mariano Rajoy, va centrar les crítiques en el procediment seguit per fer l'anunci: per sorpresa, sense consens amb la resta de països desplaçats ala regió, i amb poca coordinació entre els diversos ministeris.

Encara a la cambra espanyola, el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Joan Ridau, va convidar Zapatero a reconèixer la independència de Kosovo "i posar-se així al costat de l'Europa lliure, culta, federal, civilitzada i democràtica", en contraposició a l'Europa "jacobina, casposa i autoritària. Josu Erkoreka, diputat del Partit Nacionalista Basc (PNB), ha dit que la notícia no és sorprenent "venint d'un Govern que sabem perfectament que és poc fiable".

Kosovo, ¿política interna o externa?
Tan aviat com Kosovo es va proclamar independent, el 17 de febrer de l'any passat, Madrid va dir que mai reconeixeria el país. La negació del dret a l'autodeterminació part d'Espanya té una motivació essencialment interna: no accepta aquest dret per a les nacions que, dins les seves fronteres, el reivindiquen -com són els casos de Catalunya, País Basc i Galícia, principalment-, i per tant no pot acceptar-lo tampoc a fora. Aquest exercici de coherència, però, ha portat Madrid a una situació difícil davant dels seus aliats. En el context d'un esforç clar per situar Espanya entre el grup d'Estats influents del món -al G20, per exemple- i per destensar les relacions amb els Estats Units després aprofitant el relleu a la Casa Blanca, la notícia de la retirada de Kosovo podria afectar seriosament les aspiracions de l'Estat.

A Catalunya i el País Basc, alguns articles d'opinió han apuntat la dificultat de justificar la decisió del Govern espanyol si no és en clau de política interna. L'escriptor i historiador Joan B. Culla afirma a El País que el fet que la independència kosovar "susciti la inquietud i el rebuig tenaç a Madrid -tant per part del PSOE com del PP- evidencia una percepció molt fràgil d'aquesta unitat que ells mateixos proclamen sempiterna". També Vicent Partal, director de VilaWeb, escrivia en una editorial que la ministra de defensa "ha capitanejat la posició dels socialistes espanyols contrària a reconèixer la independència de Kosovo", i subratllava les matisacions que portaveus del Govern espanyol han hagut de fer després de l'anunci, per tal de calmar les tensions amb els aliats.

Al País Basc, Gara publica que fa un any, quan Madrid tampoc reconeixia la independència del país balcànic, el Govern de Zapatero afirmava que "no veia cap contradicció entre la seva presència militar a un nou Estat al qual es nega reconèixer oficialment.

Més informació:

• Le Courrier des Balkans: Kosovo : l'Espagne « lâche » la Kfor
• Time: Spain's Withdrawal from Kosovo Angers Allies
• Diario Vasco: Kosovo acorrala Zapatero