La mediàtica visita del president dels EUA Barack Obama a Turquia aquesta setmana ha anat acompanyada d'alguns petits moviments en el joc d'equilibris del triangle Ankara-Erevan-Baku. El diari digital PanArmenian.Net deia avui que Armènia i Turquia podrien obrir la seva frontera el setembre del 2009, en el sí del procés de reconciliació entre els dos Estats, profundament enfrontats per la qüestió del genocidi armeni del 1915 i el conflicte de l'Alt Karabakh. En el seu discurs davant del Parlament turc -transcrit per Hürriyet-, el president nord-americà va afirmar que el seu país "dóna suport a la plena normalització de les relacions entre Turquia i Armènia", cosa que passa, va dir, per l'obertura de la frontera que resta tancada des de 1993 -com a part del bloqueig d'Ankara a Erevan-.

Precisament en aquest discurs, molts esperaven sentir d'Obama la menció explícita de la paraula "genocidi" per definir els fets de 1915, quan les tropes turques van executar milers d'armenis. El president afroamericà ja va fer-ho uns anys abans, quan era senador, però ahir se'n va guardar, i va preferir parlar dels "terribles esdeveniments de 1915". Alguns anàlisis (a ArmeniaNow i a Le Monde) veuen aquestes prevencions com una tàctica de Washington per no perdre Turquia com a aliat a les portes d'Orient Mitjà i com una concessió al país otomà perquè cedeixi en qüestions com l'obertura de fronteres i el conflicte de l'Alt Karabakh.

Baku no ho veu clar
Tots aquests moviments se'ls mira de prop, i amb una bona dosi de recel, l'Azerbaidjan, veí i aliat de Turquia, que veu com l'acostament progressiu entre Ankara i Erevan limita de forma automàtica la seva capacitat d'acció sobre el conflicte de l'Alt Karabakh, el territori secessionista recolzat per Armènia que des de principis dels noranta viu una independència de facto dins les fronteres àzeris. El Govern ha criticat públicament l'Estat turc -un fet poc freqüent, entre dos estats que sovint es consideren "una nació"-, i al Parlament els partits han adoptat una declaració contra la decisió d'obrir les fronteres, segons Trend News. Segons els partits signants de la declaració, el restabliment de les relacions diplomàtiques entre els altres dos països comportarà el "suport moral i econòmic de l'invasor" -Armènia respecte l'Alt Karabakh-, "i influenciarà negativament" les converses de pau sobre la disputa territorial. El setmanari Le Courrier International, citant el diari àzeri Zerkalo, parlava d'un "ultimàtum" de Baku cap a Ankara. L'Azerbaidjan amenaça Turquia en "reorientar" els conductes de gas i petroli -que actualment passen per territori àzeri en direcció sud- i enviar els recursos energètics a Europa passant per Geòrgia i Ucraïna.

Més informació:

• RFE/RL: Azerbaijan Seeks To Thwart Turkish-Armenian Rapprochement
• Nationalia: Dossier Pobles i nacions d'avui: Alt Karabakh