Notícia

El Govern de Catalunya reclama l'oficialitat del català a la Unió Europea

El vicepresident del Govern català, Josep-Lluís Carod-Rovira, ha demanat als representants del estats membres 'una reflexió sobre la gran anomalia' que representa la no oficialitat de la llengua catalana a Europa · La comissaria europea de Cultura, Educació, Multilingüisme afirma que 'cal anar més enllà' del nombre d'idiomes reconeguts a la Unió.

Europa "ha de reconèixer la seva diversitat profunda i real", i "un primer pas inajornable seria reconèixer oficialment realitats lingüístiques tan sòlides i clares com la del català, idioma usat diàriament per deu milions d'europeus". Així s'ha expressat el vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, davant dels directors i secretaris generals dels 27 països membres de la Unió Europea, que han estat convidats pel Govern català a un sopar a Barcelona en motiu de la presidència espanyola de la Unió.

Carod-Rovira ha demanat la plena oficialitat de la llengua catalana, un estatus al qual ara per ara no té accés com a conseqüència, principalment, de la falta de voluntat del Govern espanyol, que considera el castellà l'únic idioma oficial del país. El vicepresident català ha insistit també en el caràcter "europeu i europeista" de Catalunya, "una nació", ha dit, "responsable en el concert de les nacions d'Europa", i el qual "vol assumir directament el seu paper i les seves responsabilitats en el procés de construcció europea".

Actualment, les úniques llengües oficials a la Unió Europea són les que també són oficials als Estats membres. El català, com d'altres llengües de l'Estat espanyol, té l'oficialitat limitada a algunes autonomies on es parla. Això fa que, malgrat ser una llengua amb més nombre de parlants que d'altres idiomes estatals europeus -és la dotzena més parlada de la Unió-, no pugui accedir a l'oficialitat. L'única concessió que s'ha fet a les llengües no estatals -concretament al català, al basc, al gallec i al gal·lès- és la capacitat dels parlants d'aquestes quatre llengües a dirigir-se per escrit a la Comissió Europea i rebre la resposta en la seva llengua. Aquesta excepció es pacta amb els respectius estats, que assumeixen els costos de la traducció.

La comissaria de cultura vol més llengües
D'altra banda, la futura comissaria europea d'Educació, Cultura, Multilingüisme i Joventut, Androulla Vassiliou, ha assegurat davant del Parlament Europeu que "cal anar més enllà" dels actuals 23 idiomes oficials, en resposta a una pregunta feta per l'eurodiputada Maria Badia (PSC). Segons explica ABC, Vassiliou assegura que la diversitat lingüística prevista al nou Tractat de Lisboa no es limita als idiomes estatals, sinó que té en compte els idiomes "regionals i minoritaris", i "també cal respectar els 400 idiomes de la comunitat immigrant". La comissaria xipriota va aclarir, això sí, que "no disposa de les competències per a proposar nous idiomes oficials, mesura que només pot prendre el Consell de la Unió Europea".

Més informació: