La victòria del comunista Demetris Christofias a les eleccions de la República de Xipre, el febrer del 2008, va deixar el taulell de joc a punt per començar la partida de la reunificació de l'illa mediterrània, separada entre una meitat turcoxipriota, al nord, i una altra grecoxipriota, al sud, i amb una capital compartida, Nicòsia, travessada per un mur militaritzat. Però els moviments dels dos jugadors protagonistes, el propi Christofias i el seu homòleg turcoxipriota, Mehmet Ali Talat, han estat més lents i menys decidits que no semblava en un bon principi.

Sota els auspicis de les Nacions Unides, durant aquests dos anys els dos presidents s'han trobat en un bon nombre d'ocasions per avançar cap a l'objectiu de la reunificació. Han assolit acords significatius, com per exemple que el nou Estat reunificat tindrà una estructura federal, però compartirà una sobirania i ciutadania úniques. Alhora, però, les discussions han topat amb qüestions més delicades que han endarrerit l'acord, com per exemple la propietat de la terra o el traçat de la frontera, i els dos líders han sofert un desgast notable, després que tant al nord com al sud una part de l'oposició critiqui el seu Govern per “cedir” en massa aspectes.

En certa manera, hi ha un termini que està a punt d'exhaurir-se. És el d'aquells qui comptaven que la qüestió es resoldria durant el mandat en què coincidien Alí Talat i Christofias. Aquesta circumstància podria tenir els dies comptats, per les eleccions presidencials que se celebraran a la part turcoxipriota el proper 14 d'abril, en les quals el principal candidat de l'oposició, Derviş Eroğlu, del Partit d'Unitat Nacional (UBP), nacionalista turc i menys predisposat al diàleg, figura com a probable guanyador dels comicis, amb 6 punts per sobre de Mehmet Alí Talat.

L'UBP, que ja és la força majoritària al Parlament turcoxipriota des de les eleccions de l'abril passat, és un partit partidari de la creació d'un Estat turcoxipriota, si bé el seu candidat, Derviş Eroğlu, ha afirmat que les negociacions per arribar a un acord continuaran “sigui qui sigui el proper president”.

Grecs i turcs han habitat tradicionalment l'illa xipriota, els segons després que Xipre caigués sota la influència de l'imperi Otomà, el segle XVI. Però la divisió administrativa de l'excolònia britànica data del juliol 1974, quan les tropes de la República de Turquia van envair l'illa per evitar que la nova Junta militar grecoxipriota, que acabava de fer un cop d'Estat contra el Govern democràtic xipriota, consumés l'annexió de l'illa amb Grècia. El conflicte armat va provocar baixes en ambdós bàndols, i a més va anar acompanyat d'episodis de violència entre les comunitats turques i gregues, així com un volum molt important de desplaçats del nord al sud i viceversa.

Més informació:

• The Economist: A fillip for Talat?
• Turkish Weekly: Turkish, Greek Cypriot Parties Meet
• The Guardian: Cyprus's 'last chance'?
• Seguiment del conflicte a Nationalia