Ja es pot consultar el contingut íntegre de la sentència de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya, emesa pel Tribunal Constitucional espanyol. La lectura del document confirma que els 41 articles afectats -ja sigui per anul·lació o per reinterpretació- van al moll de l'os de la carta estatutària i ataquen alguns dels principis del consens polític i social a Catalunya sobre qüestions tan centrals com la llengua, la justícia i el concepte de nació.

Un Estatut escapçat, decapitat, és el que torna de Madrid després de passar per l'adreçador del Constitucional. Així ho confirma la lectura de la sentència, de gairebé mil fulls de llargada, que argumenta el perquè de cada article declarat inconstitucional (un total de 14) i estableix la interpretació "correcta" de vint-i-set articles més .

Tal i com ja s'intuïa a l'esborrany fet públic la darrera setmana de juny, la sentència qüestiona que Catalunya es declari a sí mateixa com a nació. Diu que això no té "eficàcia jurídica", i allà on es parle de "drets històrics" i "símbols nacionals" només podran ser constitucionals si s'entenen com "els d'una nacionalitat que es constitueix com a comunitat autònoma".

Sobre la llengua, la sentència ataca dos punts fonamentals: el primer, sobre l'educació, diu que el català "no pot ser la única llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya". Això ataca directament la immersió lingüística en català al sistema educatiu del país. D'altra banda, posa pegues al deure de conèixer el català, el qual diu que "no és jurídicament exigible amb caràcter generalitzat", a diferència del que fa la Constitució espanyola sobre el castellà. Tot això a banda d'eliminar que el català sigui "preferent" a l'Administració i els mitjans de comunicació públics, com ja s'havia fet públic.

El nombre de matèries en les que el Tribunal altera substancialment el text original, sempre en la direcció de rebaixar el nombre o l'abast de les competències de la Generalitat de Catalunya, no és gens menyspreable. Es carrega el caràcter exclusiu del Síndic de Greuges (envaeix competències del Defensor del Poble espanyol); les competències de Catalunya en matèria d'immigració es redueixen a l'àmbit laboral; Catalunya no pot modificar els límits de les províncies a l'hora de crear les vegueries; l'Estat es reserva la decisió sobre el percentatge dels impostos cedits; les competències en matèria de referèndums es reserven exclusivament a l'Estat; els dictàmens del Consell de Garanties no seran vinculants; l'esforç fiscal de Catalunya el determinarà exclusivament l'Estat; el Consell de Justícia de Catalunya queda desactivat perquè "el poder judicial és únic a l'estat, que no és federal".

Dissabte, la resposta

El 10 de juliol hi ha convocada una manifestació de rebuig a la sentència, a Barcelona. La crida l'ha fet Òmnium Cultural, sota el lema Som una Nació. Nosaltres Decidim, i 2.930 entitats de la societat civil catalana ja s'hi han adherit. A més, la mobilització compta amb el suport de la majoria de partits polítics del Parlament: CiU, PSC, ERC, ICV-EUiA. La marxa l'obrirà una pancarta amb el lema de la marxa i una senyera, i al darrera hi desfilaran els presidents del Govern i el Parlament, José Montilla i Ernest Benach, i els quatre expresidents: Jordi Pujol, Pasqual Maragall, Joan Rigol i Heribert Barrera.

Imatge: Pintada contra l'Estatut (Flickr - Nathan Gibbs).

Més informació:

• Text de la sentència [pdf].