Una setmana després de les primeres eleccions a Birmània en els darrers 20 anys es confirma el que ja estava clar abans de fer-les: que la junta militar manipularia tot el procés fins al dia de les votacions i que el seu partit s'enduria la immensa majoria dels escons del Parlament. Amb la principal força d'oposició il·legalitzada (la Lliga Nacional per a la Democràcia d'Aung San Suu Kyi, aquest cap de setmana alliberada del seu arrest domiciliari), els comicis van ser una farsa en què molts dels partits representants dels pobles minoritzats no van voler participar.

Malgrat tot, la junta militar birmana va permetre que 22 partits representants dels pobles minoritzats de Birmània es presentessin a les eleccions. La primera trampa, però, va arribar quan la dictadura va decidir que els comicis es cancel·larien en més de 23.800 localitats, totes situades dins de les àrees on viuen aquests pobles. Les zones més afectades corresponen als territoris dels pobles karen, xan, katxin i karenni. Tots aquests electors, que sumen almenys un milió i mig de persones, s'han quedat sense poder votar, així com la majoria de desplaçats i refugiats (bona part dels quals també són membres de pobles minoritzats).

En qualsevol cas, els partits "ètnics" van presentar-se als comicis però els primers resultats que s'han conegut no els donen cap opció d'exercir una mínima capacitat d'influència. Per començar, el 25% dels escons del Parlament són reservats directament a la junta militar, sense passar per les urnes. I pel que fa a la resta, AP informa que, de 219 seients declarats a la cambra baixa, el braç polític dels militars, l'USDP, n'ha guanyat 190. Per als partits democràtics i "ètnics", misèria i companyia.

Boicot de moltes organitzacions

Potser preveient que el resultat seria aquest, molts partits dels pobles minoritzats van decidir fa mesos que boicotejarien les eleccions. Entre aquests hi ha la Unió Nacional Karen, per qui la junta només vol un "canvi cosmètic" per continuar "oprimint i violant els drets humans contra les nacionalitats ètniques". En termes similars s'ha expressat l'Organització Nacional Arakan Rohingya, que acusa la dictadura d'anar contra els "drets humans, la democràcia federal i els principis d'igualtat" i vaticina que "la gent de Birmània continuarà patint persecucions".

Es calcula que entre el 30% i el 40% de la població de Birmània pertany a algun poble minoritzat. Els més nombrosos són el poble xan i el poble karen, tots dos amb guerrilles actives contra la dictadura, que operen al llarg de la frontera entre Birmània i Tailàndia. A les darreres eleccions lliures, celebrades el 1990, un partit xan va ser el segon més votat de tot Birmània, només per darrere de la candidatura de Suu Kyi.

Més informació:

• The Irrawaddy: Ethnic Groups Don't Expect Much from the Election
• BBC: Bleak outlook for Burma's ethnic groups
• Seguiment de les eleccions a Mizzima i Democatic Voice of Burma