Opinió
Record de l’Aureli
Per exemple, la natura no racional es regeix sovint per la llei del més fort i, en canvi, a nosaltres aquesta llei ens fa molt mal perquè ens afecta molt. Mireu, el masclisme es basa en aquesta llei i ha estat i és encara una plaga en tota la humanitat. El producte del masclisme, la violència de gènere, també ho és i encara avui la seva existència és una vergonya immensa. Els disbarats dels Putin, Trump, Hamàs, Netanyahu... també en són fruit. La impunitat dels jutges que falsegen la realitat, com els García-Castellón o Marchena; o la impunitat dels que provoquen el suïcidi de persones vulnerables, amb la seva sentència de desnonament, també és resultat d’aquesta llei. Habemus legem et secundum legem debet mori: tenim una llei i segons aquesta llei ha de morir, llegim a la Vulgata. Doncs no, senyors jutges, aquestes lleis s’han d’abolir, o s’han de canviar o fer-ne altres. Cal canviar la llei del més fort per la llei del més just.
Fer altres lleis. Aquí trobem l’Aureli i la grandària de la seva actuació: fer lleis i accions diverses, i múltiples, per poder avançar en el procés d’alliberament i humanització del nostre país i, amb ell, els de tota l’espècie humana.
L’Aureli va poder fer aquesta vasta actuació perquè era capaç de canviar la manera de pensar, com ho testimonia l’itinerari de la seva vida. Però també perquè va trobar bons suports en el curs d’aquest itinerari, sobretot en la persona d’Anne Degenève, dona de caràcter i també de tendresse; suport imprescindible i, de vegades, fins i tot alter ego en la seva tasca, capaç d’identificar-se al mateix temps amb la grandesa de França i la torturada Catalunya encara irredempta.
L’Aureli va poder fer una tan valuosa tasca perquè era capaç de canviar de manera de pensar. Però amb això no en tenia prou. No es pot fer una veritable obra d’humanització sense, també, una altra condició. I aquesta altra condició és l’estimació. Però aquesta altra condició tampoc no li faltava i fins i tot traspuava en el seu somriure quasi permanent.
El recordarem sempre, doncs, amb aquest somriure.