Encontro Irmandiño, la facció del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) liderada per l'històric dirigent Xosé Manuel Beiras, va decidir per unanimitat abandonar el BNG, en una assemblea celebrada el diumenge 12 de febrer. Una decisió que crea la primera gran fractura del nacionalisme gallec des de la creació del BNG l'any 1982. La militància, que va comptar amb unes 500 persones a l'assemblea, va donar un clar suport a la postura de marxar del BNG per crear un “nou projecte comú” del nacionalisme gallec, tot argumentant que la regeneració dins del BNG era impossible. En el comunicat fet públic pel corrent escindit es fa una crítica a l'actual direcció del BNG, a qui s'acusa de produir la divisió dins del partit en haver-se allunyat de l'esperit originari que va representar la fundació del BNG. Així, els escindits acorden començar a construir un "front ampli" nacionalista gallec en “el qual hi torni a tenir cabuda totes aquelles persones que en els darrers anys s'han anat allunyant del BNG”. Els beiristes també apunten s l'apropament a les agrupacions de base i als moviments socials, i recorden que “el veritable enemic del nacionalisme és el PP”.

Possibles noves escissions

El portaveu nacional del BNG, Guillerme Vázquez, ha dit que Beiras era molt lliure d'abandonar la disciplina del BNG i que, en qualsevol cas, la preocuperació del partit no pot ser la gent que ja no hi pertany. Vázquez ha insistit que el BNG posarà "tot l'afany" a "construir alternatives polítiques" contràries a les polítiques del PP. Però el moment és complicat pel nacionalisme gallec, ja que un dia abans es va fer públic que una altra facció, Esquerda Nacionalista, també decidia abandonar el partit i en poques setmanes es podrien escindir dues corrents més, Máis Galiza i el Partit Nacionalista Gallec.

La situació encara es complica més, ja que 19 dels 29 alcaldes que té actualment el BNG són dels corrents escindits o que es podrien escindir. A l'agost van signar un manifest on reclamaven un canvi de rumb del partit per poder fer front a la davallada electoral que patia el BNG, que ha estat una constant des que va sortir del govern gallec el 2009. Les eleccions municipals de 2011 van fer perdre moltes alcaldies al BNG, algunes de tan simbòliques com la de Santiago de Compostel·la o la Corunya, on governava històricament en coalició amb el Partit Socialista. 

Assemblea desencadenant

Tots aquests fets han tingut el seu desencadenant en la XIII Assemblea Nacional del BNG, que es va celebrar el darrer cap de setmana de gener i on el líder del corrent predominant del BNG, la Unió del Poble Gallec, Guillerme Vázquez, va guanyar amb un ajustat 53,53% dels vots enfront del 45,68% dels vots que va aconseguir Beiras, representant de Encontro Irmandiño i Máis Galiza. Des del partit es va voler transmetre el missatge que el debat i l'ajustat resultat eren fruit d'un intens debat crític dins del BNG, però el sector beirista ha considerat que l'UPG ha volgut acaparar tot el poder dins del BNG sense tenir en compte que només havia obtingut una mica més de la meitat dels suports a l'Assemblea Nacional.