Fins a quatre pols diferenciats de partits nacionalistes gallecs durant el Dia de la Pàtria Gallega, que se celebra avui dia 25 de juliol. És el resultat de la reconfiguració (o atomització, que també) del panorama de partits gallec que ha seguit a la sortida de l'històric líder Xosé Manuel Beiras del BNG el passat mes de febrer i que tot just ara comença a posar noms i cognoms a les diferents opcions polítiques. Un escenari que no sembla gaire propici de cara a les eleccions gallegues, que en principi s'han de celebrar l'any vinent però que podrien avançar-se a la tardor d'enguany.

El BNG, fins ara l'organització política de referència dins del nacionalisme gallec, ha volgut mantenir la commemoració del Dia de la Pàtria com ho ha fet habitualment els darrers anys: manifestació i parlaments a la plaça de la Quintana (i ha fet una demostració de força en omplir aquest espai). La formació que lidera Guillerme Vázquez ha posat l'accent en la vinculació entre drets nacionals i drets socials i ha definit tres grans projectes: el dret a decidir de Galícia, la seva sobirania fiscal i la creació d'un banca pública gallega.

Al marge del BNG s'ha concentrat Anova-Irmandade Nacionalista, el nou partit liderat per Beiras i que aspira a substituir els bloquistes com a principal referent del nacionalisme gallec. Anova, constituïda el passat dia 14, es defineix com a nacionalista gallega, republicana, antiimperialista, feminista i ecologista. Els comunistes del Front Popular Gallec (FPG) s'han acostat als beiristes i participen al mateix acte que ells. Més escorats cap a posicions socialdemòcrates hi ha l'altre pol d'escindits del BNG, la coalició Compromís per Galícia (CxG), on estan la Máis Galiza de Xoán Bascuas (antic membre de l'executiva bloquista), Acció Gallega i Ecogalleguistes. L'exconsellera d'Habitatge Teresa Táboas, que va abandonar el seu escó al Parlament gallec el passat febrer, també s'ha integrat a CxG.

Anova i CxG han celebrat per separat els seus actes de commemoració del Dia de la Pàtria, cosa que no significa que no puguin acabar confluint en una sola candidatura, però sí que hi ha diferències notables entre ambdós grups que ho dificulten. Bascuas assegura les les "portes estan obertes" per al pacte, mentre que Beiras diu que existeixen converses per assolir la confluència. Aquest diàleg, però, es va encetar fa alguns mesos, i la concreció no ha estat pas la configuració d'una sola agrupació, sinó de dues.

Perspectives electorals incertes

Amb les eleccions a mesos vista, doncs, de moment es planteja un escenari amb tres pols polítics pugnant pel que, fins ara, era un sol espai electoral, el del nacionalisme gallec d'esquerres. A aquests cal afegir la proposta netament independentista de Nós-Unidade Popular, que avui també es manifesta pel seu compte i que s'ha presentat en solitari a les dues darreres convocatòries electorals gallegues (a les darreres va sumar 1.500 vots, el 0,1% del total).

Els sondejos que s'han publicat fins ara dibuixen un panorama incert per al nacionalisme gallec. L'abril passat, La Voz de Galiciava publicar una enquesta prèvia a la constitució oficial d'Anova i de CxG en què el BNG perdia dos dels seus actuals dotze escons (amb una davallada de tres punts percentuals del vot) i que obria la porta a una majoria absoluta ampliada per al PP (però l'agreujament de la crisi, d'ençà, podria fer recular els suports als conservadors espanyols).

És interessant, però, el que s'extreia del mateix sondeig: el 38% dels qui havien declarat votar al BNG el 2009 ara votarien una altra opció del nacionalisme gallec (bé Anova, bé CxG). I encara més: les candidatures nacionalistes gallegues alternatives al BNG podrien fer canviar el sentit del vot del 9% del total dels enquestats (incloent-hi votants d'altres partits). Per tant, els transvasaments de vot entre diverses forces polítiques (i aquí caldria veure quin paper jugaran els votants d'Esquerra Unida i del Partit Socialista) poden acabar configurant una cambra gallega força diferent a l'actual. A tot això caldrà sumar l'impacte de la possible reducció d'escons (dels 75 actuals a 61) que pretén implantar el PP.