Quatre anys i mig després de proclamar la seva sobirania, Kosovo tanca avui oficialment el període que ha estat conegut com a "independència supervisada". Durant aquest temps, el Grup Internacional de Supervisió per a Kosovo (format per 25 països, la majoria dels quals membres de la UE) ha estat controlant les funcions legislatives i executives de la jove república. El termini, però, s'esgota avui mateix, i les institucions kosoveses prendran tot el control sobre els assumptes del país. Ara bé, en cap cas això significa que Kosovo esdevingui, de cop, un estat independent com els altres.

El primer ministre de Kosovo, Hashim Thaçi (a la imatge), es felicitava divendres de la fi de la "independència supervisada" com a "fita històrica" del país. Segons Thaci, el país és un cas d'èxit per haver "construït una nou Kosovo, europeu i multiètnic, amb reformes democràtiques". Malgrat reconèixer que encara resta feina per fer en la "consolidació i reforçament" de l'estat, Thaçi assegura que la fi de la supervisió internacional és "la millor valoració" que podien rebre les institucions kosoveses.

Esculls: el reconeixement internacional i la situació al nord

Rere la retòrica triomfalista de Thaçi, però, s'amaguen tota una sèrie de qüestions irresoltes, tant d'ordre intern o extern. Internament, un dels temes més punyents és la situació al nord del país, que, quatre anys i mig després de la independència, encara s'escapa al control de Pristina. Els quatre municipis de Kosovska Mitrovica, Zubin Potok, Leposavic i Zvecan -tots de majoria ètnica sèrbia- es governen de forma autònoma i consideren que les autoritats kosoveses són il·legítimes. El passat febrer, en un referèndum convocat per aquests municipis, la gran majoria dels residents van votar contra la seva integració a Kosovo. El nou primer ministre serbi, Ivica Dacic, va dir l'any passat que, per ell, la partició de Kosovo i la reintegració dels municipis del nord a Sèrbia eren "l'única solució realista" al contenciós. Val a dir que Pristina es nega en rodó a acceptar la divisió de Kosovo.

L'altre gran escull per a la república kosovesa és el seu insuficient reconeixement internacional. No és només que Sèrbia es negui a admetre la independència de Kosovo: fins avui, poc menys de la meitat dels estats del món ho han fet. Entre els que no han establert relacions diplomàtiques amb Pristina hi ha dues potències clau, donat que tenen dret de veto al Consell de Seguretat de les Nacions Unides: Rússia i la Xina. Mentre qualsevol de les dues mantingui el seu bloqueig internacional a Kosovo, el país balcànic no podrà ingressar a les Nacions Unides. Un altre front obert és a dins mateix de la Unió Europea: dels seus 27 membres, n'hi ha cinc (Espanya, Eslovàquia, Romania, Xipre i Grècia) que no reconeixen Kosovo com a estat independent.