Notícia

La demanda d'una col·lectivitat autònoma basca arriba al Senat francès

Els representants locals bascos demanen a les institucions franceses que “examinin la hipòtesi” d'un ens propi · La seva creació podria atorgar un cert grau d'autonomia al País Basc del Nord, especialment si Hollande compleix la promesa d'aprovar una nova llei sobre la descentralització a França

És possible un ens autònom basc dins de la República Francesa? Els membres del Consell de Representants del País Basc (CRPB) pensen que sí, i avui presenten una proposta davant dels Estats Generals de la Democràcia Territorial (una àmplia reunió dels representants locals organitzada pel Senat francès) en aquest sentit. La proposta, en aquests moments, no és gaire cosa més que una idea inicial, però té el mèrit de plantejar la qüestió en un fòrum francès en un moment on s'albiren canvis en l'estructura territorial de la república.

La CRPB va aprovar el passat dia 7 a Baiona la proposta que portarà davant dels Estats Generals, en la qual "convida" el Senat a "examinar la hipòtesi d'una col·lectivitat territorial per al País Basc". L'objectiu dels representants bascos és que el territori "es doti d'una forma d'organització i de governança innovadora" que pugui respondre "als reptes actuals i futurs".

La contribució de la CRPB es presenta davant dels Estats Generals a la reunió que aquests celebren avui i demà al País Basc, i els dies 4 i 5 d'octubre a París. El procés haurà de desembocar en una síntesi de conclusions elaborada pel mateix president del Senat, Jean-Pierre Bel.

Incloure el dossier basc a la nova llei de la descentralització

El que reclamen els representants locals bascos és que les conclusions que surtin d'aquest procés serveixin perquè el dossier basc sigui recollit en la nova llei sobre la descentralització que el primer ministre francès, François Hollande, ha promès per a aquesta legislatura. La primera llei descentralitzadora francesa data de 1982, i la segona es va aprovar el 2003. Segons Hollande, la nova llei hauria de donar més autonomia -inclosa la fiscal- als municipis, als departaments i a les regions.

El problema per als bascos és que no hi ha cap departament o regió que coincideixi amb els límits del País Basc del Nord. Aquest territori forma part, juntament amb el Bearn occità, dels Pirineus Atlàntics, un departament de la regió d'Aquitània. D'aquí la importància de disposar d'alguna col·lectivitat territorial reconeguda constitucionalment. Fins ara, el País Basc a la República Francesa només està reconegut com a pays, és a dir, com a organisme de concertació supramunicipal (es podria comparar, vagament, amb la funció de les comarques catalanes o valencianes).

Més informació: