El nacionalisme gallec estarà representat al Parlament de Galícia per dues coalicions diferents a partir d'ara, una situació que no es vivia des de les eleccions de 1989. Els comicis d'ahir, en què es van triar els 75 diputats de la cambra gallega, van donar al Partit Popular una majoria de 41 diputats. Això permetrà al president sortint, Alberto Núñez Feijóo, de continuar governant durant els pròxims quatre anys. El PSOE va patir una important davallada i només va poder mantenir 18 dels 25 escons que tenia. Les altres dues forces polítiques que han entrat al Pazo do Hórreo (el Bloc Nacionalista Gallec, BNG, i l'Alternativa Gallega d'Esquerres, AGE) es reclamen (parcialment, en el cas d'AGE) del nacionalisme gallec.

El BNG ha hagut de superar la implosió patida aquesta mateix any, quan diversos líders i membres de l'organització van abandonar-la per fundar dues noves coalicions: AGE i la centrista Compromís per Galícia (CxG). Hi havia el risc que bona part dels 270.000 vots obtinguts pel BNG en 2009 (16% dels vots totals) quedessin extremadament dividits i que molts d'ells es perdessin si les noves coalicions no superaven el llindar del 5% que estableix la llei electoral per poder entrar al Parlament. Finalment això no ha passat, cosa que no ha impedit que el nacionalisme gallec tingui ara una distribució radicalment diferent.

AGE va aconseguir ahir més vots que el BNG. La nova coalició és liderada per Xosé Manuel Beiras, qui va encapçalar el BNG des de 1986 fins al 2001 i va abandonar l'organització aquest mateix any. Beiras va fundar un nou partit nacionalista gallec (Anova) i va arribar a un acord electoral amb els federalistes espanyols d'Esquerra Unida, els ecologistes espanyols d'Equo i els ecologistes gallecs d'Espai Ecosocialista Gallec. Els quatre partits han anat a les eleccions sota el paraigua d'AGE i han obtingut uns resultats sorprenentment bons, si es té en compte que tan sols fa un mes la coalició no existia: 200.000 vots (14%) i nou escons. Per comparar-ho: Esquerra Unida només va treure 16.000 vots (1%) a les eleccions de fa tres anys.

El BNG és l'altra cara de la moneda. Del 16% dels vots i 12 escons, la formació només ha aconseguit retenir 145.000 vots (10%) i set diputats. El seu candidat, Francisco Jorquera, admetia ahir que el partit "no havia sintonitzat" amb l'electorat i que els resultats eren "un revés important".

D'altra banda, CxG va fer el pitjor resultat de les coalicions sorgides del BNG, amb només 14.000 vots (1%) i cap escó. El seu líder, Xoán Bascuas, va dir ahir que el projecte de CxG necessita "temps" per "quallar i germinar".

Les opcions encapçalades pel nacionalisme gallec sobrepassen el 25% dels vots

Tot amb tot, les eleccions d'ahir van demostrar que el nacionalisme gallec té un electorat ampli a l'esquerra: AGE i el BNG, sumats, van assolir el 24,15% dels vots, un resultat que no s'havia aconseguir des de 1997. El principal problema continua sent l'absència d'un partit gallec que pugui arreplegar una part significativa del vot de centre i de dretes. Això dóna al PP l'oportunitat de guanyar totes i cadascuna de les eleccions a Galícia, habitualment amb majoria absoluta fins i tot si no arriben al 50% dels vots.