El motiu de l'escrit era contrastar la informació continguda en el reportatge -publicat pel mateix diari, el 26 de desembre- "Viatge a través del Tibet perseguit, pel camí dels immolats". El representant xinès retreia que el reportatge no era objectiu i, per tant, els lectors no podien formar-se una opinió justa sobre els temes que tocava. Per exemple, el reportatge no esmentava el fet que cada vegada que es produeix una autoimmolació, el dalai-lama i els qui l'envolten són sempre els primers en donar-ne notícia, sigui per escrit sigui a través de vídeos i fotografies. Per tant, diu, la connivència de la primera autoritat religiosa, que es presenta davant del món com un líder de la no-violència, sembla prou evident. Tanmateix, el dalai-lama -afegia el conseller xinès- ara proclama que aquestes autoimmolacions són "la forma suprema de la no-violència". A més, el dalai-lama intenta explicar que aquest tipus d'actes, des de la perspectiva del budisme, són legítims. Per si això no fos suficient, després de magnificar cadascuna de les auto-immolacions, el dalai-lama aprofita per a atacar la Xina i predicar "la independència del Tibet".

La veritat -sempre segons el representant del govern xinès-, ens la revela la confessió a la policia d'un monjo de 40 anys, arrestat perquè havia incitat, tot recorrent a la intimidació, vuit persones a immolar-se pel foc. Però allò que manifesta, encara més, la veritat del que fa la Xina respecte al Tibet és que "després del seu alliberament pacífic el 1951, aquest país ha vist com la seva població tibetana originària, que aleshores comptava amb un milió de persones, ha augmentat fins a tres vegades més, i l'esperança de vida dels seus habitants s'ha doblat, ja que ara és de 67 anys. Actualment el Tibet compta amb 1.780 temples restablerts, o sigui un per cada 600 habitants. A aquestes dades cal afegir-hi que tots els mitjans de comunicació i tots els documents oficials tenen una versió en tibetà. En les escoles hom usa la llengua tibetana fins al segon cicle de l'ensenyament secundari".

L'escrit s'acaba amb unes frases contundents: "L'autoimmolació és antihumana i antisocial. Espero vivament que el dalai-lama i els seus seguidors no empenyeran més aquestes immolacions sagnants i faran alguna cosa veritablement bona per al poble tibetà".

Xiaojun Wu sintetitza el punt de vista del govern del seu país en l'afer de les autoimmolacions de monjos i laics que, des del 2009, any del seu esclat, ja sumen 96 casos. El complement sobre la política que, oficialment, du a terme al Tibet aquest govern també queda ben reflectida en la carta del conseller de l'ambaixada xinesa.

Reaccions contràries a la carta del conseller xinès

De seguida l'escrit ha suscitat protestes. Entre les més significatives, trobem les que provenen d'un grup d'investigadors i especialistes francesos sobre el Tibet. Tots ells critiquen la posició tergiversadora del representant xinès. Una posició que, diuen, no aporta res de nou: si bé és certa la notícia sobre l'arrest del monjo del qual parla en la seva carta, el representant xinès no diu res sobre com van obtenir la confessió els policies, ni sobre si el procés judicial va ser transparent, ni sobre si l'acusat va tenir dret a disposar d'un advocat. L'escrit tampoc no dóna cap explicació convincent sobre el perquè de tantes autoimmolacions. També és veritat que les notícies sobre cada autoimmolació les coneixen, en primer lloc, les persones properes, però això és degut al fet que els mateixos autoimmolats els informen al moment que es disposen a realitzar el seu sacrifici. En tot cas, no apliquen cap ordre vinguda de fora. D'altra banda, és fals que el dalai-lama hagués pronunciat la frase d'exaltació de l'autoimmolació que el conseller de l'ambaixada li atribueix.

A aquests desmentiments, cal afegir-hi -apunten els intel·lectuals francesos- la pregunta de com pot afirmar el representant del govern xinès que la invasió del Tibet el 1951 va ser pacífica, quan és ben notori que va ser amb una invasió armada que els xinesos van fer-se amb aquest país? Es va tractar d'una guerra, seguida després d'una resistència que encara dura. D'on treu la informació, el representant xinès, que la població tibetana pròpiament dita s'ha triplicat, quan no s'ha fet cap cens? En canvi és verificable la gran quantitat de xinesos, de l'ètnia han, que han estat enviats al Tibet per a reduir a una minoria els tibetans de soca-rel. Igualment és cert que han estat restablerts un bon nombre de temples, però el conseller de l'ambaixada es calla que aquests temples van ser destruïts per les tropes xineses. També passa per alt que els monestirs estan controlats per comitès formats per membres del Partit Comunista i que la comunitat religiosa està sotmesa a una "reeducació patriòtica". Pel que fa a l'ensenyament i a l'ús de la llengua tibetana, el representant xinès no diu la veritat. La llengua tibetana és ensenyada tan sols en l'anomenada Regió Autònoma del Tibet, a l'escola primària. Després el xinès ho va envaint tot, fet que porta a reaccions de protesta pacífica per part de professors i alumnes. Els mitjans de comunicació rarament utilitzen el tibetà, almenys no de la mateixa manera com ho fan en xinès.

Enmig d'aquesta polèmica, torna a sentir-se la veu del dalai-lama, ara a través de la televisió índia NDTV que per enèsima vegada lamenta les autoimmolacions -que afecten ja no solament els monjos sinó també pagesos i estudiants- i demana al govern xinès que faci una investigació per a conèixer les seves causes reals. Si bé els autoimmolats reclamen el retorn del dalai-lama, exiliat a l'Índia, també acusen el govern xinès de practicar la repressió i de prohibir la pràctica normal de la llengua i de la cultura tibetanes. Segons The Tibet Post International, les autoritats xines, enlloc de respondre a les paraules del dalai-lama, confisquen els aparells de televisió i les pantalles que permeten veure les notícies de l'estranger als monestirs, sempre vigilats per la policia i, ara també, pels bombers. El mateix rotatiu afegeix que en alguns indrets, les autoritats xineses porten a terme, mitjançant els propis mitjans de comunicació, una "pedagogia" perquè la gent condemni les autoimmolacions com a antisocials i antihumanes. A aquells que delaten les intencions d'algú que es vulgui autoimmolar, les autoritats xineses li donen una recompensa.

Aquestes condemnes no han aturat les autoimmolacions: el 12 de gener, a Sangchu, al Tibet oriental, un tibetà laic de 22 anys es va calar foc i va morir. Era el primer del 2013. Tashi Lamsang, secretari general del Congrés Regional de la Joventut Tibetana a a Dharamsala, ha dit: "Els màrtirs deixen missatges de compassió i amor i desitgen unitat al si de la comunitat tibetana. Són missatges adreçats també a la consciència del poble xinès i de tot el món".

Més informació:

• Nationalia: Onada d'immolacions per a l'alliberament del Tibet