Notícia

Desenes de milers de croats, contra l'oficialització de l'alfabet ciríl·lic a Vukovar

Una manifestació del nacionalisme croat a Zagreb exigeix que la llatina continuï sent l'única escriptura acceptada a la ciutat · Els manifestants recorden els patiments de Vukovar durant la guerra d'independència · Segons les lleis croates, els serbis de la ciutat tenen dret a usar oficialment l'alfabet ciríl·lic

L'episodi més recent de les renyines entre el nacionalisme serbi i el croat el van protagonitzar diumenge passat desenes de milers de croats (entre 20.000 i 60.000, segons les fonts) que es van manifestar pels carrers de la capital croata, Zagreb, per a protestar contra la decisió de les autoritats de Vukovar d'introduir, en aquesta localitat, l'ús oficial de l'alfabet ciríl·lic (l'usat per escriure l'estàndard lingüístic serbi) al costat de l'alfabet llatí (emprat per a l'estàndard croat) a partir del proper juny. Els manifestants recordaven a crits que Vukovar havia estat destruïda pels serbis durant la guerra d'independència de 1991 a 1995, i, a parer seu, la concessió que permetia accentuar la presència dels serbis, ni que fos en l'escriptura, era una ofensa intolerable.

Els serbis de Vukovar, tot i ser-hi numèricament minoritaris (34,9%), legalment tenen dret a l'ús oficial del ciríl·lic, donat que formen més d'un terç de la població del municipi. Però diverses organitzacions nacionalistes croates fa mesos que es mobilitzen per a impedir-ho. El passat febrer, prop de 20.000 persones van desfilar pels carrers de Vukovar per tal de protestar contra l'oficialització del ciríl·lic.

Sentiment de marginació

El proper juliol, Croàcia entrarà a formar part de la Unió Europea (UE). En principi té tots els papers en regla per a ser acceptada pels altres estats membres. Tanmateix, hi ha veus entre la principal minoria, la sèrbia (4,4% de la població) que no se senten prou respectades. Almenys, no en el grau que preveuen els acords que han permès a Croàcia de donar el pas cap a la UE. Alguns sectors serbis consideren que l'Estat croat els ha maltractat i marginat per venjar-se de la guerra, per bé que també és cert que els serbis tenen el seu propi Consell Nacional Serbi, els seus propis partits polítics i els seus propis diputats al Parlament croat.

Les tensions entre ambdues comunitats es fan particularment visibles en determinats àmbits. Per exemple, a l'escola, i també en algunes manifestacions esportives en què croats i serbis s'enfronten.

(A la imatge: un carrer de Vukovar.)

Més informació: