24 líders mundials van presentar ahir al Parlament Europeu una declaració en què demanen a l'Estat espanyol la posada en llibertat d'Arnaldo Otegi, líder de Sortu empresonat, i el retorn dels presos al País Basc. L'acte d'ahir es va fer cinc anys després que un equip internacional de mediadors i polítics coordinat per l'advocat sud-africà Brian Currin elogiés l'aposta de l'esquerra independentista basca per la pau i demanés un alto el foc a ETA i un canvi d'orientació al govern espanyol.

La declaració d'ahir, llegida pel cantant basc Fermin Muguruza, ve signada per expresidents de govern, líders polítics i religiosos, filòsofs, periodistes i activistes prodrets humans d'arreu del món (vegeu llista completa al final del text o cliqueu a la imatge per a ampliar-la).

El text destaca que Otegi ha estat una figura clau perquè el moviment independentista basc abandoni l'ús de la violència. "Malauradament, el govern espanyol va respondre als esforços d'Otegi detenint-lo l'octubre de 2009" i "el va condemnar a sis anys i mig de presó per pertinença al partit polític Batasuna, que havia estat prohibit pel govern espanyol", diu la declaració. El text destaca que d'ençà, i malgrat "la fi de l'activitat armada d'ETA", "encara no hi ha cap resposta positiva per part de l'Estat espanyol".

Els signants critiquen que Otegi i "uns altres 500 presos bascos relacionats amb el conflicte" estiguin empresonats "lluny de la seva família i amics", una realitat que "comporta un càstig afegit" als familiars dels presos.

Per tots aquests motius, la declaració demana "la llibertat immediata d'Arnaldo Otegi, un home que es va arriscar per la pau i la democràcia i que, incansablement, en va convèncer molts altres a creure en el poder de la paraula com a forma de resoldre aquest conflicte". "El seu alliberament i la fi de la política de dispersió", conclouen els signants, "són passos necessaris per a assolir una pau justa i duradora".

La llista completa dels signants

José Pepe Mújica, expresident uruguaià; Fernando Lugo, expresident paraguaià; José Manuel Zelaya, expresident hondurenc; Lucía Topolansky, senadora uruguaiana; Desmond Tutu, arquebisbe sud-africà i Premi Nobel; Mairead Maguire, pacifista nord-irlandesa i Premi Nobel; Adolfo Pérez Esquivel, activista argentí prodrets humans i Premi Nobel; Ahmed Kathrada, líder antiapartheid sud-africà; Angela Davis, exlíder del Partit Comunista dels EUA; Cuauhtémoc Cárdenas, expresident del Districte Federal de Mèxic; Gerry Adams, líder del Sinn Féin i diputat irlandès; Leyla Zana, diputada kurda; Leila Khaled, membre del Consell Nacional Palestí; Ken Livingstone, exalcalde de Londres; Nora Morales de Cortiñas, cofundadora de les Madres de la Plaza de Mayo; Harold Good, reverend irlandès testimoni del decomís d'armes al procés de pau a Irlanda del Nord; Helmuth Markov, exeurodiputat alemany; Slavoj Zizek, filòsof eslovè; Tariq Ali, escriptor paquistanès; Pierre Galand, president de l'Organització Mundial contra la Tortura d'Europa; Gershon Baskin, fundador de l'organització israeliana pacifista ICPRI; Joao Pedro Stédile, coordinador nacional del Moviment Sense Terra (MST) del Brasil; Carmen Lira, directora del diari mexicà La Jornada, i el mateix Fermin Muguruza.