Alsàcia és una realitat lingüística i cultural diferenciada de la resta de França i Alemanya, els dos Estats entre els quals viu encaixonada. Políticament, és tota una altra història. Durant els darrers segles, Alsàcia no ha estat mai completament independent, encara que sí que ha gaudit de diversos graus d'autonomia.

Després de la guerra entre França i Prússia, l'any 1870, Alsàcia passa de mans franceses a germàniques. Comença una etapa d'intent d'assimilació, per part d'Alemanya, i demanda d'autonomia, per part d'Alsàcia, fins que el 1910 s'aprova la Constitució d'Alsàcia-Lorena -un altre territori en disputa-. Aquest text de caire autonomista, però, no passa gaires anys en vigor, ja que el 1914 esclata la primera Guerra Mundial, al terme de la qual Alsàcia tornarà a mans franceses.

I així es manté fins a l'actualitat, amb l'excepció del període 1940-45, en el qual l'Alemanya nazi torna a conquerir el territori. De tornada sota administració francesa, Alsàcia té dificultats per reivindicar la seva autonomia, i esdevé la regió francesa d'Alsàcia, amb un Consell Regional que gaudeix de migrades competències legislatives i subdividida entre l'alta i la baixa Alsàcia.

Igual com passa a Còrsega, actualment hi ha una demanda per suprimir els dos departaments i instaurar una única assemblea a tot el país. Aquesta possibilitat és més viva que mai després de les paraules del president francès Nicolas Sarkozy, que fa uns mesos va mostrar-se partidari d'una reorganització territorial en les regions que així ho desitgessin. Actualment, els partits alsacians estan treballant en un projecte per dur a terme la reorganització territorial.

El panorama polític alsacià no difereix gaire de les altres regions franceses. Els partits forts són el Partit Socialista (12 escons les darreres eleccions, en coalició amb els verds) i la Unió per un Moviment Popular (27 escons, en coalició amb Unió per la Democràcia Francesa), seguits pel Front Nacional (8 escons). A les eleccions del 2004, el primer partit d'obediència exclusivament alsaciana va ser Alsace d'abord, amb el 9% dels vots però sense aconseguir cap escó. Aquesta formació, que en d'altres eleccions ha superat el Front Nacional, habitualment és considerada d'extrema dreta.

Un dels partits històrics favorables a l'autogovern d'Alsàcia ha estat la Unió del Poble Alsacià, format el 1988, membre de la formació Regions i Pobles Solidaris, a l'Estat francès, i de l'Aliança Lliure Europea, al Parlament Europeu. Durant els darrers comicis a l'eurocambra va donar el suport a la llista Europa Ecologia, que va esdevenir la tercera força de l'Estat i va aconseguir situar un diputat nacionalista cors al Parlament.

Imatge: François Schnell.