Establerts als Carpats per protegir una de les fronteres de l'imperi Hongarès, els székely s'han conformat al llarg dels segles com un poble específic dins de l'ètnia hongaresa o magiar. Els seus orígens es remunten com a mínim als segles X i XI, quan es van anar assentant a la part de Transilvània on encara viuen avui dia, principalment als comtats de Harghita, Covasna i Mureş.

De llavors ençà, els székely han passat per una gran varietat de sistemes polítics. Ja a l'edat mitjana s'organitzaven al voltant de set unitats polítiques autònomes dins de l'imperi hongarès. Els serveis que prestaven a l'imperi eren sobretot en matèria militar, gràcies a la seva reputació com a hàbils guerrers. Amb l'arribada del Principat de Transilvània, els székely van perdre pràcticament tota autonomia, que van anar reconquerint durant les dècades següents, gràcies una vegada més a la seva potència militar. Sota els Habsburgs, els székely van tornar a perdre força política, si bé van aconseguir mantenir bona part de les seves institucions. La relació amb l'imperi, però, mai fou fàcil, ja que les autoritats imperials tractaven d'incidir contínuament a la vida política i social de la comunitat.

Durant la revolució de 1848, els székely van donar suport a la unió de Transilvània amb Hongria. Fou així durant unes dècades, fins que el 1920, en virtut del Tractat del Trianon, el territori székely i la resta de Transilvània es va unificar amb Romania. Durant un breu període de temps (1952-1960), els anys de la Romania comunista, el territori székely va constituir la Província Autònoma Hongaresa, l'autogovern de la qual era pràcticament inexistent, i gairebé es limitava a l'oficialitat de la llengua hongaresa.

Avui, els székely tenen garantit un cert reconeixement dins l'Estat de Romania. Al Parlament del país la Unió Democràtica d'Hongaresos a Romania (RMDSz) -un moviment que no representa només els székely, sinó tota la comunitat magiar- és la quarta força, i en diverses ocasions ha format part de coalicions governamentals de majoria romanesa. La llengua hongaresa té una protecció genèrica als territoris on es parla.

En canvi, malgrat ser una població de més de 600.000 habitants i ser majoria a Harghita i Covasna, els székely no tenen cap autonomia territorial. Aquesta ha estat una de les principals reivindicacions del moviment, especialment des que el Consell Nacional Székely (CNS), la principal organització política székely, va presentar al Parlament romanès una proposta de llei per a l'autonomia del territori székely. Els seus defensors han argumentat repetidament que es tracta d'una proposta democràtica, ni violenta ni separatista, inspirada en l'autonomia del Tirol del Sud, Catalunya o les Illes Aland.

L'actual president romanès, Traian Băsescu, al càrrec des de l'any 2004, ha viscut les renovades demandes d'autonomia dels székely i les grans manifestacions dels últims anys, i la seva resposta sempre ha estat negativa. Segons l'executiu romanès, l'autonomisme d'aquestes anomenades minories amaga "l'intent d'alterar la integritat territorial dels estats sota la disfressa de la defensa dels drets de les minories". Sempre que en té l'oportunitat, Băsescu pontifica en contra dels drets col·lectius dels pobles, i en més d'una ocasió ha dit que mai concedirà l'autonomia territorial als hongaresos. Podeu trobar més informació sobre aquesta qüestió a Nationalia, aquí i aquí.

Per saber-ne més, podeu consultar el diari digital Divers.ro, especialitzat en minories ètniques de Romania i disponible en romanès i anglès, o també els diaris generalistes Evenimentul i Ziua, en romanès. Pel que fa a les organitzacions polítiques i culturals, a més de RMDSz i CNS, hi ha el Partit Cívic Magiar (PCM), una altra formació política hongaresa. D'altra banda, per informació històrica i mapes, podeu consultar un article a LGI i a Wikipedia.

Imatges: El sol i la lluna, un dels símbols ancestrals dels székely. Mapa de Transilvània, amb la distribució ètnica i les aspiracions del CNS (Wikipedia).